Gourt Home::Gourt :: Tungstè
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| General | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom, símbol, nombre | Tungstè (wolframi), W, 74 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sèrie química | Metall de transició | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 6, 6 , d | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat, duresa Mohs | 19250 kg/m3, 7,5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aparença | Blanc grisenc, brillant W,74.jpg | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic | 183,84 uma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi mitjà† | 135 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic calculat | 193 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 146 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació (òxid) | 6, 5, 4, 3, 2 (lleument àcid) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en el cos | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estat de la matèria | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 3695 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 5828 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 824 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 35,4 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | 4,27 Pa a 3680 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so | 5174 m/s a 293,15 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 2,36 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Calor específica | 130 J/(kg·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat elèctrica | 18,9 x 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 174 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1er Potencial d'ionització | 770 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2on potencial d'ionització | 1700 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El tungstè o wolframi és un element químic de nombre atòmic 74 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és W.
És un metall escàs en l'escorça terrestre, es troba en forma d'òxid i de sals en certs minerals. De color gris acerat, molt dur i dens, té el punt de fusió més elevat de tots els elements. S'usa en els filaments de les làmpades incandescents, en resistències elèctriques i, aliat amb l'acer, en la fabricació d'eines.
Història
El 1779, Peter Woulfe, estudiant una mostra del mineral wolframita, (Mn, Fe)WO4, va predir que devia contindre un nou element.
El 1781, Carl WilhelmScheele i Torbern Berman suggerixen que es pot trobar un nou element reduint un àcid (anomenat "àcid túngstic") obtingut a partir del mineral scheelita, CaWO4.
El 1783, a Espanya, els germans Juan José i Faust Elhuyar i Zubice troben un àcid a partir de la wolframita idèntic a l'àcid túngstic. Aconseguixen aïllar el nou element per mitjà d'una reducció amb carbó vegetal, en el laboratori de la Societat Basca, a Vergara. Publiquen Anàlisi químic del volfram i examen d'un nou metall que entra en la seva composició descrivint aquest descobriment.
La paraula tungsté procedix del suec; tun es traduïx com "pesat" i sten, "pedra", és a dir, "pedra pesada". La paraula wolframi procedix de les alemanyes wolf i rahm, podent significar "poc valor".
Abundància i obtenció
Hi ha tungstè sobretot a Bolívia, Estats Units (a Califòrnia i Colorado), Xina, Portugal, Rússia i Corea del Sud. No obstant, durant l'any 2002 el 75% del tungstè procedia de la Xina.
تنجستن | Wolfram | Wolfram | Wolfram | Tungsten | Volframo | Wolframio | Volfram | Volframi | Tungstène | טונגסטן | Volfram | Volfrám | Wolframo | Volfram | Tungsteno | タングステン | 텅스텐 | Tûngsten | Wolfram | Volframas | Volframs | Wolfraam | Wolfram | Wolfram | Wolfram | Tungstênio | Вольфрам | Volfrám | Volfram | Волфрам | Volfram | ทังสเตน | Volfram | ۋولفرام | Вольфрам | 钨
"Tungstè"
