El so és una successió de canvis de pressió en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. Els humans, i també molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l'oïda. El rang de sons audible per l'home és tipicament entre 20 Hz i 20 KHz.
A diferència d'altres tipus d'energia (calorífica, lluminosa...), que poden viatjar a través del buit, el so necessita un medi material per a transmetre's. Aquesta transmissió és longitudinal en un fluid (líquid o gas) i transversal en un sòlid.
La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 metres per segon, tot i que varia amb la temperatura i la humitat.
Les principals característiques de les ones sonores són, com en qualsevol altre tipus d'ona, la freqüència i l'amplitud.
Tot i que en l'ús quotidià se sol identificar amb soroll, ambdós mots poden tenir significats molt diferents.
El to ve determinat per la freqüència fonamental de les ones sonores i és el que ens permet distingir entre sons greus, aguts o mitjos.
La intensitat és la quantitat d'energia acústica que conté un so, per tant, està determinada per l'amplitud.
El timbre és la qualitat que conferix al so els harmònics que acompanyen a la freqüència fonamental. Esta qualitat és la que permet distingir dos sons, per exemple, entre la mateixa nota amb igual intensitat produïda per dos instruments musicals distints.
Klank | صوت | Звук | শব্দ | Zvuk | Zvuk | Lyd | Schall | Sound | Sono | Sonido | Soinu | Ääni | Son (physique) | Son | קול | Zvuk | Hang | Bunyi | Sono | Suono | 音 | sance | 소리 | Geluid | Lyd | Lyd | Dźwięk | Som | Sunet | Звук | Sound | Zvok | Ljud | ஒலி | เสียง | Звук | 声音