Positivisme és el nom donat a almenys dos vessants filosòfics, el tret comú del qual és l'ideal d'una filosofia científica, sense elements de teologia o metafísica, basada únicament en dades empíriques del món físic.

• La forma més antiga de positivisme esta basada en el pensament filosòfic d'Auguste Comte en el segle XIX. Des d'aquest punt de vista, el positivisme és considerat com un moviment intel·lectual que té els seus fonaments en el corrent iniciat per Francis Bacon, com a resposta al pensament medieval; la seva intenció principal consistia a alliberar l'home de les misèries del mite i la tradició. Era necessari per aconseguir tal reforma, tant una nova organització del saber com una nova epistemologia, que portara a l'home a una il·lustració guiada per la raó. Comte considerava necessària la desaparició d'una cosmovisió tradicional, d'estil teològic, en benefici de la racionalització de tots els processos relacionats amb la vida de l'home.
• El positivisme lògic fou creat en els anys 20 pel Cercle de Viena i influeix en el desenvolupament de Karl Popper.
• Finalment el neopositivisme, en la mateixa època i en Amèrica, per Franklin Giddings i altres.

Auguste Comte, un dels fundadors de la sociologia, diu que el sentit de la percepció és l'única base admissible del coneixement humà i del pensament precís. Un segle després el Positivisme lògic dóna la primacia a l'observació, per a l'avaluació de la veritat i establiment d'un fet. És un radical empirisme el que estableix la influència del Cercle de Viena en Karl Popper, Paul Lazarsfeld i Mario Bunge i la crítica contestació que se'ls fa: el complet coneixement per aquesta via és senzillament impossible. A Amèrica sorgeix el neopositivisme amb Franklin Gidding i altres: la seva idea és que el més important criteri d'una teoria científica és la testabilitat i que únicament una teoria matemàticament formal és empíricament comprovable. A la dècada dels 60, Ernest Nagel amb L'estructura de la ciència estableix una doctrina moderna de la filosofia de la ciències socials (Rudner) i de tipus analític són ara els camins de creació en Teoria social. La polèmica de la qüestió del positivisme versus racionalisme ha quedat en empat.

Filosofia | Sociologia

وضعية | Pozitivismus | Positivisme | Positivismus | Positivism | Pozitivismo | Positivismo | Positivismi | Positivisme | Positivismo | פוזיטיביזם | Pozitivizmus | Positivismo | 実証主義 | Pozityvizmas | Positivisme | Pozytywizm | Positivismo | Позитивизм | Pozitivizmus | Positivism | Pozitivizm | Позитивізм