Magnesi

iso.	AN (%)	Període de semidesintegració	CD	ED (M eV)	PD
²⁴Mg	78,99	Mg és estable amb 12 neutrons
²⁵Mg	10	Mg és estable amb 13 neutrons
²⁶Mg	11,01	Mg és estable amb 14 neutrons

^†Calculat a partir de distintes longituds
d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.

El magnesi (element químic de símbol: Mg, i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent. És el vuitè element més abundant a la natura. La seva densitat és 1,74 i per tant la menor de tots els metalls, si exceptuam el liti i el beril·li. Es fon a 650 º i es volatilitza a 1.120 º.

En aire sec és mantén inalterable però en presència d'humitat es cobreix d'una capa d'òxid que evita que l'oxidació posterior.

Amb el foc s'encén amb una flama blanca molt viva.

Es dúctil i mal·leable, i resulta imprescindible per la fabricació de aliatges lleugers molt útils per l'aviació.

Usos

Magnesi_metall.jpg Els composts de magnesi, en primer lloc l'òxid de magnesi, son emprats principalment com a material refractari als forns per fabricar ferro i acer, metalls no ferrosos, vidre, i ciment. L'òxid de magnesi junt amb altres components s'empren també a l'agricultura, i a les indústries químiques i de la construcció. Aliat amb l'alumini s'usa per fabricar envasos de llauna. Els aliatges de magnesi son usats també en components estructurals dels automòbils i de maquinaria. Un ús d'aquest metall es també l'eliminació dels sulfurs en el ferro i l'acer.

Altres usos són:

Additiu en propel·lents convencionals.
Obtenció de fosa nodular (Fe-Si-Mg).
Agent reductor en l'obtenció de urani i altres metalls a partir de les seves sals.
L'hidròxid de Magnesi(MgOH₂, també anomenat llet de magnèsia), el clorur de magnèsi (MgCl₂), el sulfat de magnesi (MgSO₄, o sals Epsom) i el citrat s'empren en medicina.
La pols de carbonat de magnesi (MgCO₃) és utilitzat pels atletes com a gimnastes i alçadors de pes per a millorar l'adherència dels objectes.
Altres usos inclouen flaixos fotogràfics, pirotècnia i bombes incendiàries.

Rol biològic

El magnesi és important per a la vida, tant d'animal com vegetal. La clorofil·la és una substància complexa de porfirina i magnesi que intervé en la fotosíntesi.

És un element químic essencial per a l'home; la major part del magnesi es troba en els ossos i els seus ions exerceixen papers d'importància en l'activitat de molts coenzims i en reaccions que depenen del ATP. També exercix un paper estructural, l'ió de Mg²⁺ té una funció estabilitzadora de l'estructura de cadenes d'ADN i ARN.

En funció del pes i l'alçada, la quantitat diària recomanada és de 300-350 mg, quantitat que pot obtindre's fàcilment ja que es troba en la majoria dels aliments, sent les fulles verdes de les hortalisses especialment riques en magnesi.

Contingut en magnesi d'alguns aliments;

Espinacs (1/2 tassa) = 80 mg (mil·ligrams)
Llet descremada (1 tassa) = 40 mg

Història

El nom procedix de magnèsia, que en grec designava una regió de Tessàlia. L'anglès Joseph Black, va reconéixer el magnesi com un element químic al 1755. Al 1808 Sir Humphrey Davey va obtindre metall pur per mitjà d'electròlisi d'una mescla de magnèsia i Òxid de mercuri (II) (HgO)

Abundància i obtenció

El magnesi és el sèptim element més abundant en l'escorça terrestre, no obstant no es troba lliure, encara que entra en la composició de més de 60 minerals, sent els més importants industrialment els dipòsits de dolomia, magnesita, brueta, carnalita i olivina.

En els Estats Units el metall s'obté principalment per electròlisi del Clorur de magnesi (MgCl₂), obtingut de salmorres i aigua de mar. Mètode que ja emprava Bunsen;

En el càtode: Mg²⁺ + 2 e^- → Mg

En l'ànode: 2 Cl^- → Cl₂ (gas) + 2 e^-

Isòtops

El magnesi-26 és un isòtop estable que s'empra en la datació geològica, igual que l'Al-26. En les inclusions riques en calci i alumini (CAI en anglès) d'alguns meteorits, els objectes més antics del sistema solar, s'han trobat quantitats de Mg-26 majors de les esperades que s'atribuïxen a la desintegració de l'Al-26. Aquests objectes, quan s'han desprès en etapes primerenques de la formació dels planetes i asteroides no han patit els processos geològics que fan desaparéixer les estructures condrítiques(formades a partir de les inclusions) i per tant guarden informació sobre l'edat del sistema solar.

En els estudis es van comparar els ràtios Mg-26/Mg-24 i Al-27/Mg-24, per a determinar així, de forma indirecta, la relació Al-26/A-27 l'incial de la mostra en el moment en què esta es va separar de les regions de pols de la nèbula presolar a partir de la que es va formar el nostre sistema solar.

Precaucions

El magnesi és extremadament inflamable, especialment si està pulveritzat. Reacciona exotèrmica i ràpidament en contacte amb aire o aigua pel que ha de manipular-se amb precaució. El foc, de produir-se, no s'haurà d'intentar apagar amb aigua.

Enllaços externs

Elements químics | Metalls