El Ciclisme és un esport que consisteix en la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.
Història
Història de la bicicleta
Tot i que s'han trobat gravats d'artefactes semblants a la bicicleta de
Leonardo da Vinci al
Segle XV, hem de remuntar-nos a finals del
Segle XVIII per trobar els primers aparells semblants a l'actual bicicleta. El
1690 el comte francès
Mede de Sivrac inventà el
celecífer, un aparell amb dues rodes, sense manillar ni pedals que no reeixí. A inicis del
Segle XIX, el baró alemany
Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn creà la
draisiana (
1818) caracteritzada per que la roda davantera era mòbil a través d'un manillar. El
1839 l'escocès
Kirkpatrick Macmillan incorporà els primers pedals.
El 1865 Pierre i Ernest Michaux idearen la michaulina on incorporaven els pedals a la roda davantera. Per guanyar velocitat, aquesta roda es feia tremendament gran i això obligava a que l'aparell fos massa alt i el risc de caigudes augmentava. El 1879, l'anglès H.J. Lawson ideà la transmissió per pedals amb cadena a la roda del darrere. El 1885, John Kemp Starley crea la bicicleta de seguretat (un model anomenat Rover), amb les rodes molt més petites. Tres anys més tard, John Boyd Dunlop inventa els pneumàtics inflables. Ja a inicis del segle XX la bicicleta s'havia s'havia convertit en un mitjà de transport absolutament popular entre les masses.
Història del ciclisme
El 31 de maig de
1868 nasqué oficialment la primera competició ciclista, organitzada pels germans Olivier, de la fàbrica de Michaux. Fou una cursa de 1200 metres al voltant del parc Saint Cloud de
París i hi participaren 7 ciclistes. La primera, però, cursa semblant a les actuals proves professionals es disputà l'any següent. Fou la primera
clàssica de la història i es disputà entre
París i
Rouen amb una distància de 123 quilòmetres. Prengueren la sortida uns cent participants (cinc d'ells dones) i el vencedor fou el britànic James Moore.
L'any 1878 es crea la primera associació ciclista a la Gran Bretanya. Tres anys més tard es cria la Union vélocipédique de France'. El 1892 es crea la International Cyclist Association, amb seu a Londres. Fou la primera associació internacional d'aquest esport, però aviat sorgiren divergències entre els països que la formaven i el 14 d'abril de 1900 es creà la Unió Ciclista Internacional, l'actual organisme rector, amb seu a París. Foren membres fundadors França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i Estats Units. A Espanya. el primer organisme ciclista fou la Unión Velocipédica Española l'any 1895.
El 1903 es disputà el primer Tour de França, ideat per Herni Desgranges amb un recorregut de 2428 quilòmetres. El primer Giro d'Itàlia nasqué el 1909 impulsat per Costamagna, Cougnet i Morgagni. El 1911 nasqué la Volta a Catalunya. El primer Campionat del Món de ciclisme no es realitzà fins l'any 1927, però tot i que gaudeix de prestigi, el veritable campió del món oficiós és el campió de la ronda francesa. No és fins el 1935 que es crea la primera Vuelta a Espanya, ideada per Joan Pujol. La principal prova en ruta a Amèrica és la Vuelta Ciclista a Colòmbia apareguda el 1951.
El 1965 la UCI es separà en dos organismes: la Federació Internacional de ciclisme amateur (FIAC) amb seu a Roma i la Federació Internacional de ciclisme professional (FICP) amb seu a Luxemburg. La UCI esdevingué organisme rector amb seu a Ginebra. El 1992, FIAC i FICP es reunificaren de nou dins la UCI que es traslladà a Lausana.
Modalitats
El ciclisme es pot dividir en les següents modalitats:
Ciclisme en carretera
És aquella modalitat que es disputa per carrers, circuits o carreteres. Trobem diferents tipus de competicions:
- Proves d'un dia
- Les clàssiques: proves d'un dia de llarg recorregut disputades entre dues ciutats.
- Els critèriums: curses de fins a 100 quilòmetres que es disputen en un circuit tancat.
- Contra-rellotge individual: els ciclistes recorren una distància sols sortint a intervals de temps vencent el que recorre la distància en menys temps (si es disputa en muntanya rep el nom de crono-escalada).
- Contra-rellotge per equips: com l'anterior però disputada per equips. No hi ha vencedor individual, sinó que ho és l'equip que hagi fet menys temps.
- Proves per etapes
- Son proves de com a mínim dos dies que combinen etapes planes o etapes de muntanya; i etapes en línia o contra-rellotges.
El primer Campionat del Món en carretera es disputà el
1927.
Ciclisme en pista
És aquella modalitat que es disputa en un
velòdrom. Es composa de diferents tipus de proves:
- Velocitat: competeixen per parelles sobre una distància de 1000 metres on només els 200 metres darrers compten pel temps.
- Quilòmetre a sortida parada: prova individual contra el rellotge sobre una distància de 1000 metres.
- Persecució individual: competeixen de dos en dos prenent la sortida des de costats oposats del velòdrom intentant donar-se caça mutuament, vencent qui dóna caça o qui acaba primer de recórrer la distància.
- Persecució per equips: igual que en el cas anterior, però competint equips de 4 corredors, on el tercer corredor en arribar a la meta de cada equip marca el temps final.
- Fons per punts: sobre una distància de 50 quilòmetres amb sortida massiva i sprints puntuables cada quilòmetre i mig aproximadament, vencent qui més punts acumula.
- Keirin: prova d'origen japonès on els corredors (uns vuit) disputen un sprint llençat.
- Scratch: cursa individual sobre una distància de 10 o 15 quilòmetres amb 24 participants on només puntua l'sprint final de carrera.
- Eliminació: és una prova semblant a la de fons per punts, però on el darrer corredor de cada sprint intermig ha d'abandonar la prova, fins que queda un únic campió.
El primer Campionat del Món en pista es disputà el
1895.
També anomenada
Mountain Bike, és aquella modalitat de ciclisme que es disputa per camins de muntanya (de terra, no asfaltats). Consta de les següents modalitats:
- Camp a través (Cross Country)
- Descens (Downhill)
- Eslàlom (Slalom)
Les primeres competicions es disputaren a la dècada dels 70. El
1990 es disputaren els primers Campionats del Món.
Ciclo-cross
El ciclo-cross és una disciplina del ciclisme que consisteix en curses camp a través en un circuit tancat. El terreny inclou clarianes, obstacles, camins a través del bosc, bassals enfangats i poden circular muntats a la bicicleta o carregant-la a les espatlles si el terreny ho requereix.
El primer campionat del món de ciclo-cross es disputà el
1950.
BMX
El BMX (abreviació de Bicycle Motocross), també anomenat ciclisme acrobàtic, és una versió del
motocròs sobre bicicleta. Aquestes són de mida més petita que les normals, cosa que permet major acceleració i control. Existeixen dues modalitats : carrera i estil lliure.
Té el seu orígen a
Califòrnia (
Estats Units) als anys 70 i els primers Campionats del Món es disputaren el
1993.
Trial
Aquesta modalitat és la versió del trial sobre moto però usant una bicicleta. Els participants tenen que superar uns circuits tancats plens d'obstacles, sense posar els peus a terra.
El primer campionat del món de trial es disputà el
1984. El més gran especialista d'aquesta modalitat ha estat el català
Ot Pi.
Ciclisme indoor
Està composat per diverses modalitats esportives molt poc habituals sobre bicicleta, que es disputen en pavellons tancats. Destaquen:
- El ciclisme artístic: que consisteix en actuacions musicals a sobre la bicicleta.
- El ciclo-bol: una mena de futbol sobre bicicleta.
Els primers Campionats del Món de Ciclisme Indoor es disputaren el
1956.
Cicloturisme
Consisteix en la pràctica del ciclisme sense ànim competitiu, usant la bicicleta com a mitjà d'exercici físic, diversió, transport o turístic.
Competicions
Actualment les competicions ciclistes se separen en diverses categories. Aquestes són:
- UCI Pro Tour:
- Proves per etapes
- Classiques (proves d'un dia)
- Fora de Categoria:
- Primera Categoria:
- Segona Categoria:
- Tercera Categoria:
Ciclistes famosos
Catalunya
- Marià Cañardo
- Miquel Poblet
- Josep Lluís Laguía
- Pere Muñoz
- Àngel Edo
- Melcior Mauri
- Joan Antoni Flecha
Illes Balears
- Guillem Timoner
- Miquel Mas Gayà
- Margalida Fullana Riera
Espanya
- José Pérez-Francés
- Federico Martín Bahamontes
- Luis Ocaña
- Pedro Delgado
- Miguel Induráin (Navarra)
- Joane Somarriba (País Basc)
França
- Jacques Anquetil
- Raymond Poulidor
- Bernard Hinault
Itàlia
- Fausto Coppi
- Marco Pantani
- Danilo di Luca
Altres
- Eddy Merckx (Bèlgica)
- Lance Armstrong (Estats Units)
Vegeu també
Enllaços externs
Ciclisme
Колоездене | Cyklistika | Cykling | Radsport | Cycling | Biciklado | Ciclismo | Jalgrattasport | Pyöräily | Cyclisme | Ciclismo | Wielersport | Ciclismo | Kolesarstvo