Carxofera

La carxofera o escarxofera (Cynara scolymus) és una planta conreada de la qual s'aprofiten els capítols florals (abans d'obrir-se) que són la carxofa

Descripció

Planta vivaç que viu uns 4 o 5 anys (encara que en conreiï un màxim de 3 anys) és molt semblant al card conreat del qual potser és una varietat conreada. L'origen d'aquesta planta és el sud d'Europa incloent la Península ibèrica. Arriba a tenir fins a 2 metres d'alçada, les fulles glauques amb grans lòbuls dentats i dividits i de fins a 80 cm de llargada i 50 cm d'ampledisposades en roseta. La part superior de la fulla és de color verd clar i la inferior és blanquinosa. Els capítols florals (capses), es formen el segon any i són més o menys globosos constituïts per un receptacle i bràctees i fan fins a 15 cm de diàmetre, les flors de color porpra, el sistema radicular és molt complet i forma un rizoma del qual surten els fillols. Té un cicle vegetatiu molt adaptat a l'ambient mediterrani ja que vegeta des de final d'estiu fins l'inici de l'estiu següent i fa capses (en ambients mediterranis temperats) des del mes d'octubre i tota la primavera.

Conreu

És una planta amb només una lleugera resistència a les glaçades (glaçades d'uns dos sota zero deixen les capses de color violeta) i que necessita molta aigua i molt adob. El cicle productiu en conreus de tendència continental (Navarra) no s'inicia fins la primavera. La plantació vegetativa amb rizomes es fa a l'estiu, també es poden plantar fillols a la primavera. La sembra amb llavors dóna una descendència heterogènia (sovint amb espines) però és una solució al problema de la virosi, de la qual és planta molt afectada, que es propaga vegetativament però no per les llavors.

Als Països Catalans és molt conreada a l'horta de Barcelona, al delta de l'Ebre, a Benicarló (amb denominació d'origen) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, França i Itàlia, però no es gaire coneguda a nivell mundial. Les varietats principals són la de Tudela i la Viola de Provença

Usos

Sempre es mengen cuites, al forn és la manera més senzilla, fregides amb o sense arrebosar,en truita,o estofada en molts plats. Gran part de la producció (sobretot quan baixen els preus)passa a ser enllaunada. La beguda alcohòlica italiana "Cynar" està feta a base de carxofa. Se li atribueixen virtuds per als transtorns del fetge.

Acció farmacològica

Per a usos farmacèutics se'n recullen les fulles del primer any de vegetació i després es dessequen. És colerètica (afavoreix la secreció de bilis), colagoga (afavoreix la síntesi de bilis) i hepatoprotectora. Efecte diurètic i digestiu, és també hipolipemiant i hipoglucemiant. Indicat en hepatitis, arteriosclerosi i diabetis.

Composició química

Compostos polifenòlics: són els principis actius, destaca la cinarina, derivat de l'àcid quínic que conté dues unitats d'àcid cafeic unides a l'àcid quínic formant un èster (àcido 1,3-dicafeilquínic). També conté àcid cafeic i àcid clorogènic procedents de la degradació de la cinarina.
Flavonoides: La seua importància radica en la sinèrgia amb els principis actius, destaquen la luteolina i com a heteròsids el cinaròsid i l'escolimòsid.
Cinaropicrina: és una lactona sesquiterpènica i un poc amarga.

Vegeu també