article

Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva)

L'anglès o anglés és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialecte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió


L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.

També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes).

És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història


L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (angles, sets i saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüistes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Shakespeare.

L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari


Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary n'inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000.

Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:

  • mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
  • llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
  • anglès antic (origen germànic), anglès mitjà, escandinau o nòrdic i neerlandès 25%
  • grec 5,32%
  • sense origen etimològic precís: 3,28%
  • derivats de noms de persones: 3,28%
  • altres llengües: 1%

Sistema d'escriptura


L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és etimològica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes


  • americà
  • australià
  • britànic (incloent-hi l'escocès)
  • canadenc
  • caribeny
  • anglès d'Irlanda
  • jamaicà
  • anglès de Terranova
  • novazelandès
  • sudafricà
  • anglès de Singapur (Singlish)
  • anglès de Malàisia (Manglish)

Enllaços externs


Anglès

Engels (taal) | Englische Sprache | እንግሊዝኛ | Idioma anglés | Nīwu Englisc sprǣc | لغة إنجليزية | ܥܢܓܠܝܼܙܝܼ | Inglés | İngilis dili | Ангельская мова | Английски език | Saozneg | Engleski jezik | Angličtina | Акăлчан чĕлхи | Saesneg | Engelsk (sprog) | Englische Sprache | Αγγλική γλώσσα | English language | Angla lingvo | Idioma inglés | Inglise keel | Ingeles | زبان انگلیسی | Englannin kieli | Anglais | Ingelsk | Béarla | A' Bheurla | Lingua inglesa | 𐌰𐌲𐌲𐌹𐌻𐌰𐍂𐌰𐌶𐌳𐌰 | અંગ્રેજી ભાષા | אנגלית | अंग्रेज़ी | Engleski jezik | Angol nyelv | Անգլերեն | Anglese | Bahasa Inggris | Pagsasao nga English | Angliana linguo | Enska | Lingua inglese | ᖃᓪᓗᓈᑎᑐᑦ | 英語 | glibau | Basa Inggris | ინგლისური ენა | 영어 | Zimanê îngilîzî | Sowsnek | Lingua Anglica | Englesch | Ingels | Lingɛlɛ́sa | Anglų kalba | Angļu valoda | Anglisy fiteny | Англиски јазик | Bahasa Inggeris | Inglestlahtoli | Lengua ngrese | Engelsche Spraak | Ingels | Engels | Engelsk språk | Engelsk språk | Angliais | Bilagáana bizaad | Anglés | Englisch | Āngalabhāsā | Język angielski | Língua inglesa | Lingua englaisa | Limba engleză | Английский язык | Lingua ngrisa | Inglis leid | Eaŋgalsgiella | Engleski jezik | English language | Angličtina | Angleščina | Gjuha Angleze | Енглески језик | Senyesemane | Engelska | Kiingereza | ஆங்கிலம் | ภาษาอังกฤษ | Iňlisçe | Wikang Ingles | Tok Inglis | İngilizce | ئىنگلىز تىلى | Англійська мова | Tiếng Anh | IsiNgesi | 英语 | Eng-gí | 英語

 

This article is licensed under the GNU Free Documentation License. It uses material from the "Anglès".

Home Pageartsbusinesscomputersgameshealthhospitalshomekids & teensnewsphysiciansrecreationreferenceregionalscienceshoppingsocietysportsworld