Zenó d'Elea (490 aC-430 aC), deixeble de Parmènides va passar a la història per les seves apories, que es presentaven com a consequències de la concepció parmeniana de l'ésser. Els arguments de Zenó en defensa del seu mestre se centren en el problema de la pluralitat i en el moviment.

• Pel que fa al problema de la pluralitat i la percepció sensible, hi ha força testimonis dels seu plantejament. En aquest destaca l'exemple de la faneca de blat.

• Pel que fa al moviment, destaca l'aporia d'Aquil·les i la tortuga.

El ressó d'aquestes apories ha durat fins a la nostra època, que sens dubte ha motivat la matemàtica i la física, a més de plantejar les oposicions entre sensació, experiència i raó.

Filòsofs

Zeno of Elea