Vilfredo Pareto

Pareto.jpg Vilfredo Pareto (París, 1848 - Céligny, Suïssa 1923) fou un economista i polític italià, fill d'un genovès i d'una francesa. Després d'estudiar enginyeria a la Universitat de Torí (1870), treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, fou lector d'economia a la Unviersitat de Florència (1886) i succeí Léon Marie Walras a la càtedra d'economia política de la Universitat de Lausana (1893).

Ha destacat per ser un dels primers científics en aplicar el mètode matemàtic a la teoria econòmica i a la sociologia. El seu ideari polític exigia el govern d'una élit, cosa que va propiciar que acabés a les files feixistes de Benito Mussolini, qui el nomenà senador vitalici, tot i que sempre mantingué la seva posició crítica i independent.

És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes, coneguda com a òptim de Pareto, definit com a aquella situació en la que hom no pot millorar la seva situació sense empitjorar la d'altri. Una de les seves aportacions més importants va ser el desenvolupament dels gràfics Edgeworth-Pareto. Així mateix, la seva posició respecte a la intercomparabilitat de les satisfaccions entre diferents individus va ser una de les causes principals de l'escisió del liberalisme entre les escoles austríaca i americana.

Arran d'aquesta concepció va establir el que actualment es coneix com a eficiència de Pareto, que és aquell punt on cap individu pot incrementar la seva riquesa sense reduirn-ne la d'un altre. Teòricament, tot sistema liberal ha de tendir de forma natural a la Pareto-eficiència, i per tant a un aprofitament òptim dels recursos.

Obres

1896-1897 Cours d´économie politique
1902 Les systémes socialistes
1906 Manuale d´economia polititica
1911 Le mythe vertuiste et la littérature immorale (sobre la censura literària)
1916 Trattato di sociologia generale
1920 Fatti e teorie
1921 Transformazione della democrazia

Economistes | Sociòlegs

Gourt Home::Gourt :: Vilfredo Pareto

Obres