VHF (sigles de Very High Frequency, «freqüència molt alta») és la banda de radiofreqüència compresa entre 30 MHz (longitud d'ona 10 m) i 300 MHz (longitud d'ona 1 m).

Els usos més habituals de la banda VHF és la radiodifusió en FM en l'interval 88–108 MHz (al Japó també s'usa 76-90 MHz i a Europa de l'est 65-74 MHz) i les emissions de televisió (47-68 MHz i 174-223 MHz). El VHF també s'utilitza per sistemes de navegació terrestre i comunicació amb aeronaus (118-136 MHz). A Europa la banda VHF reservada a ràdio i televisió fa servir les freqüències es pot dividir en tres subbandes:

• VHF banda I (VHF I): freqüència de 47 a 68 MHz. 3 canals (2, 3 i 4). Té un bon abast, més enllà de l'horitzó visual, pero sensible a interferències estacionals i a paràsits electromagnètics.
• VHF banda II (VHF II): freqüència de 88 a 108 MHz. Reservada a la radiodifusió en FM.
• VHF banda III (VHF III): freqüència de 174 a 221 MHz. 6 canals (5-11). Bon abast i menys sensible als paràsits i les interferències. També s'utilitza per emetre en DAB.

Actualment el VHF està obsolet pel que fa a transmissions de televisió analògica, que es realitza bàsicament en UHF, encara que es pot fer servir per circuits tancats de televisió.

Pàgines relacionades

• Radiofreqüència
• Televisió
• UHF

Tecnologia | Telecomunicacions | Electromagnetisme

VHF | Ultrakurzwelle | Very high frequency | VHF | ULA | Très haute fréquence | Very high frequency | 超短波 | VHF | Ulltrakootwäll | Ultrakorte golf | VHF | UKF | VHF | Ультракороткие волны | VHF