Turquestan

Turkestan.png El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia central, habitada majoritàriament per pobles turcs i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud. Es divideix en:

Turquestan Occidental o rus, perquè va ser conquerit per l'Imperi Rus (vegeu més avall);
Turquestan Oriental o xinès, que fou conquerit per l'Imperi Xinès i més tard integrat dins la República Popular de la Xina, que actualment l'administra com a Regió Autònoma de Xinjiang Uigur;
Turquestan Meridional o afgà, que comprèn les regions septentrionals de l'Afganistan.

El Turquestan Occidental (anomenat simplement Turquestan) era un govern de la Rússia tsarista, que estava format pel que avui dia són les repúbliques de l'Uzbekistan, el Kirguizistan, el Tadjikistan i el Turkmenistan, i del qual depenien els khanats vassalls de Kokand, Khiva i Bukhara. Al nord hi havia el govern de les Estepes. El govern de Transcàspia, que va existir com a govern militar del 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fou integrat al govern general del Turquestan el 1889.

Història

La conquesta russa del Turquestan, a l'Àsia central, es va fer el segle XIX, i acabà entre el 1864 i el 1867. El govern general del Turquestan es va crear el 1867. En esclatar la Revolució Russa (febrer de 1917) n'era governador Kuropatkin. Els oficials tsaristes, Kuropatkin inclòs, van reconèixer el govern provisional. Poc després, els funcionaris tsaristes més significats foren detinguts i els menxevics van formar un Comitè del Turquestan que depenia del govern provisional de Sant Petersburg integrat per Xepkin (president), Preobrajenski, Elpatiev, Skapski i Litapolski, els musulmans General Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev i Biukeikhànov (3 de maig de 1917). Més tard la presidència la va ocupar Nalivkin. Els bolxevics, majoritàriament colons russos i treballadors del ferrocarril, es van oposar a aquest Comitè i es decantaven per la revolució. Ambdós grups es van enfrontar, sovint de manera violenta. La població indígena es va veure empesa a organitzar la seva autodefensa. Van sorgir l’assemblea d’ulemes (Ulema Jamiy), dirigida pel mul·là Saïd Alí Lapin, de tendència conservadora, i el Consell Musulmà (Shura i Islamiyeh), de tendència reformista, ambdós de les elits musulmanes, que del 16 al 23 d'abril van celebrar la Conferència Extraordinària de tots els musulmans a Taixkent (Congres Musulmà) i que va demanar l’ autonomia per a l’Àsia Central dins d’una Rússia federal, i el fi de la colonització. Bandera del Turquestan.svg Es va crear seguidament el Congrés Musulmà (Türkistan Musulman Merkezi Shurasi) o Centre Musulmà (Milli-Merkez), dirigit per Mustafà Xokàiev. Però també van sorgir organitzacions socialistes entre els musulmans: la primera fou l’anomenada Ittihad, de Samarcanda. La gana de l'estiu del 1917, deguda al desabastiment des de Rússia, va provocar enfrontaments entre musulmanes (molt afectats) i colons russos (que patien menys la gana). Va córrer el rumor que els dungans, que venien de Xina, entrarien al Turquestan, i els colons es van armar i van fer servir aquestes armes per massacrar els natius (sobre tot els kirguisos).

Després de la Revolució d'Octubre, els bolxevics van prendre el poder polític a Taixkent, la capital (octubre del 1917). Manifestacions de musulmans van tenir lloc a Taixkent demanant l’autonomia. El cor de l’oposició musulmana fou la vall de Fergana. Al començament de novembre del 1917 va tenir lloc allí el Congrés Regional Extraordinari dels Musulmans, que, seguint la crida de Lenin als musulmans del Turquestan per actuar contra el govern tsarista i la promesa de la concessió del dret d’autodeterminació d’acord amb un model concret per a l’Àsia Central, va decidir formar un govern de base musulmana (novembre de 1917) que va dirigir Mustafà Xokàiev (líder del Milli-Merkez) i que va prendre el nom de "Govern Provisional del Turquestan Autònom", encara que fou conegut com a Govern de Kokand, del nom de la ciutat on tenia la seu, i que abans havia estat un khanat annexionat a Rússia el 1876.

El govern de Kokand va tenir una capacitat limitada pel fet de representar únicament una part del país, la vall de Fergana a l'entorn de Kokand, i no pas tot el Turquestan. A més a més, el govern estava situat al Turquestan rus, una zona sota el control directe de Rússia, i va tenir poca repercussió en les poblacions dels estats protegits de Khiva i Bukhara. Tot i així, la sort de la regió de l'Àsia central russa depenia de l'èxit d’aquest govern. La formació del govern de Kokand va coincidir amb la rebel·lió dels musulmans contra Rússia en altres indrets de l'antic Imperi: Baixkíria-Tartària va declarar la seva autonomia el gener de 1918, i els tàrtars de l'Azerbaidjan també actuaven de forma independent. Tot i la crida de Lenin a l’autodeterminació, el govern de Kokand fou vist com a traïdor per les autoritats bolxevics de Taixkent, que actuaven independents del govern central bolxevic. Conseqüentment, les autoritats de Kokand van apel·lar als bolxevics de Petrograd demanant suport, però l’enviat de Lenin, Iosif Stalin, els va indicar que si la població musulmana no s’integrava en el govern soviètic de Taixkent voluntàriament, ho farien ells mateixos per la força. Això va intensificar l’oposició de Kokand als bolxevics. El govern de Kokand fou declarat contrarevolucionari a la fi de gener del 1918 i el govern bolxevic de Taixkent li va declarar la guerra; el mateix mes, les forces bolxevics van assetjar Kokand, on la població es va armar per defensar-se. El 20 de febrer, la ciutat de Kokand va ser ocupada i el govern suprimit després de només tres mesos.

Les tropes bolxevics van procedir a la matança d'almenys cinc mil ciutadans, cosa que provocà una revolta general i espontània en tota la vall de Fergana. Els bolxevics respongueren saquejant el territori i confiscant el cotó de tota la vall (el cotó era la base de l’economia local). L'abril del 1918 la rebel·lió s’havia estès; aquesta revolta inicial a la vall de Fergana va marcar l'inici del que després fou el moviment Basmatxi.

La República Soviètica del Turquestan fou creada el 30 d'abril de 1918 amb capital a Taixkent i dins d’una Rússia federal. L'octubre es va proclamar la República Socialista Soviètica del Turquestan dins Rússia. El setembre de 1920 es va convertir en República Socialista Soviètica i va ingressar com a constituent a la Unió Soviètica. L'11 d'abril de 1921, la República va esdevenir una república socialista soviètica autònoma dins Rússia. L'octubre de 1924 es va crear la república autònoma del Tadjikistan (elevada a República Socialista Soviètica el 5 de desembre de 1929) i les regions de Samarcanda, Fergana, Amu Dària i Sir Dària van passar a formar part d’una nova república socialista soviètica anomenada Uzbekistan, de què el nucli central eren les repúbliques de Khwarezm (Khiva) i Bukhara); separades d’aquesta república es van crear dues regions autònomes: la regió autònoma dels Kirguisos depenent de Rússia (que el 5 de desembre de 1936 es va convertir en la República Socialista Soviètica del Kirguizistan) i la regió autònoma de Karakalpakistan (que va passar a dependre de la República Autònoma del Kazakhstan fins el 1932, quan es va convertir en República Autònoma dins de la RFSS Russa, i el 1936 va passar definitivament a l'Uzbekistan). El Turquestan va desaparèixer com a república el 27 d'octubre de 1924.

Administració militar

General Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev i general N.A. Verevkin, 1864
General Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev, 1864-1865
General M.G. Romanovski, 1865-1866
General N. A. Krijanovski, 1866-1867

Govern general del Turquestan

General K.P. Von Kaufman, 1867-1882
General Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev, 1882-1916
General A.N. Kuropatkin, 1916-1917
Primer govern provisional, 1917 (integrat per Xepkin, Preobrajenski, Elpatiev, Skapski, Litapolski, Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev i Biukeikhànov)
Segon govern provisional, 1917 (integrat per Nalivkin, Xepkin, Preobrajenski, Elpatiev, Skapski, Litapolski, Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev, Biukeikhànov)
Mustafà Xokàiev, 1917-1918
Govern del Soviet de Taixkent, 1917-1918
República Soviètica del Turquestan, 1918
Republica Socialista Soviètica del Turquestan dins Rússia, 1918-1920
Republica Socialista Soviètica del Turquestan dins la Unió Sovietica, 1920-1924

Enllaços externs

Welcome to Turkistan

Rússia Història d'Àsia Central

Gourt Home::Gourt :: Turquestan

Història

Administració militar

Govern general del Turquestan

Enllaços externs