La tinció de Gram és un tipus de tinció diferencial empleat en microbiologia per a la visualització de bacteris en mostres clíniques. Deu el seu nom al bacteriòleg danés Christian Gram, que va desenvolupar la tècnica en 1844. S'utilitza tant per a poder referir-se a la morfologia cel•lular bacteriana com també per a primer pas en la diferenciació bacteriana, considerant-se Bacteri Gram-positiu als bacteris que es visualitzen de color violeta i Bacteri Gram-negatiu a les que es visualitzen de color rosa.
El Lugol està format per I2 (iode) en equilibri amb KI (iodur de potassi), el qual està present per a solubilitzar el iode. El I2 entra en les cèl•lules i forma un complex insoluble en solució aquosa amb el violeta de cristall.
La mescla d'alcohol-acetona que s'agrega, serveix per a realitzar la decoloració, ja que en la mateixa és soluble el complex I2/violeta de cristall. Els organismes Gram-positius no es decoloren, mentres que els Gram-negativos sí ho fan Per a posar de manifest les cèl•lules gram-negatives s'utilitza una coloració de contrast. Habitualment és un colorant de color roig, com la safranina o la fucsina bàsica. Després de la coloració de contrast les cèl•lules gram-negatives són roges, mentres que les gram-positives romanen blaus.
La safranina pot o no utilitzar-se, no és crucial per a la tècnica. Serveix per a fer un tinció de contrast que posa de manifest els bacteris Gram-negatius. Al terme del protocol, els Gram-positius es veuran blau-violades i els Gram-negativas, es veuran roses (si no es va fer el tinció de contrast) o roges (si es va usar, per exemple, safranina)
A partir del tinció de Gram poden distingir-se diversos morfotipus distints: Els cocos són de forma esfèrica. Poden aparéixer aïllats després de la divisió cel•lular (Micrococs), aparéixer per parells (Diplococos), formar cadenes (Estreptococs), o agrupar-se de manera irregular (Estafilococs).
Els bacils posseeixen forma allargada. En general solen agrupar-se en forma de cadena (Estreptobacils) o en palissada.
També poden distingir-se els espirals, que es classifiquen en espirils si són de forma rígida o espiroquetes si són blanes i ondulades. Si al contrari, posseeixen forma de "coma", o corbats, llavors se'ls designa vibrions.
Els fonaments de la tècnica es basen en les diferències entre les parets cel•lulars dels bacteris Gram-positius i Gram-negatius
La paret cel•lular dels bacteris Gram-positius posseeix una gruixuda capa de peptidoglicà, a més de dues classes de àcids teicoics: Ancorat en la cara interna de la paret cel•lular i unit a la membrana plàsmica, es troba el àcid lipoteicoic, i més en la superfície, l'àcid teicoic que està ancorat només en el peptidoglicà (també conegut com mureïna)
Al contrari, la capa de peptidoglicà dels Gram-negatius és prima, i es troba unida a una segona membrana plàsmica exterior (de composició diferent de la interna) per mitjà de lipoproteïnas. Té una capa prima de peptidoglicà unida a una membrana exterior per lipoproteïnes. La membrana exterior està feta de proteïna, fosfolípid i lipopolisacàrid.
Per tant, ambdós tipus de bacteris es tinyen diferencialment a causa d'aquestes diferències constitutives de la seua paret. La clau és el peptidoglicà, ja que és el material que confereix la seua rigidesa a la paret cel•lular bacteriana, i els Gram-positius el posseeixen en molta major proporció que els Gram-negatius
La diferència que s'observa en la resistència a la decoloració, se deu al fet que la membrana externa dels Gram-negatius és soluble en dissolvents orgànics, com per exemple la mescla d'alcohol/acetona. La capa de peptidoglicà que posseeix és massa prima com per a poder retindre el complex de violeta de cristall/iode que es va formar prèviament, i per tant aquest complex s'escapa, perdent-se la coloració blava. Però al contrari, els Gram-positius, en posseir una paret cel•lular més resistent i amb major proporció de peptidoglicans, no són susceptibles a l'acció del solvent orgànic, sinó que aquest actua deshidratant els porus tancant-los, la qual cosa impedeix que puga escapar-se el complex violeta de cristall/iode, i mantenint la coloració blava.
Gramovo barvení | Gram-Färbung | Gram staining | Tinción de Gram | Gramvärjäys | Coloration de Gram | צביעת גרם | Colorazione di Gram | グラム染色 | 그람 염색 | Gram-kleuring | Gramfarging | Barwienie metodą Grama | Técnica de Gram | Метод Грама | Farbenie podľa Grama | Nhuộm Gram | 革蘭氏染色 | Gram ní-sek-hoat
This article is licensed under the GNU Free Documentation License.
It uses material from the
"Tinció de Gram".
Home Page • arts • business • computers • games • health • hospitals • home • kids & teens • news • physicians • recreation• reference • regional • science • shopping • society • sports • world