Per a l'intrument visiteu timbal

Tabal (o Tobal, Jabal i Tibarenoi) fou un grup indígena de Anatòlia a la regió de Capadòcia. Alguns (com el historiador georgià Ivane Javakhishvili) creuen que foren ancestres del georgians i els assimilen als Meshecs (Meshekhs o Mosokhs) deformació de Mushki, un dels grups que van emigrar cap a Geòrgia i que els armenis també consideren el seus ancestres. També els Tibarens, Calibis i Mosinecs foren considerats grups georgians i dels primers el grec Heròdot diu que vivia al nord del país de Tabal.

Un regne de Tabal (la bíblica Tubal) apareix quant s’enfonsa l’imperi Hitita cap el 1185 aC però alguns historiadors opinen que ja existia mes de 1000 anys abans. Quant es conegut era un regne neohitita que va tenir centre i capital a Kanesh, avui Kul-Tepe, a Turquia. Fou una confederació de petits estats. Es va estendre a les regions actuals de Kayseri, Nevsehir i Nigde i es va estendre des el nord (Pont oriental) a Cilícia.

Salmanasar III (858 aC-823 aC) va fer una expedició al país dels Tibareni (Tabal) el 836 aC que havia esdevingut tributari de Urartu des al menys la meitat del segle VIII aC. Salmanasar III va rebre regals dels 24 reis de Tabal el 836 aC. El rei Kati, vassall d'Urartu, va enviar la seva filla a la cort assíria i fou acceptada al harem reial. Un rei de Tabal, Burutash, es esmentat vers el 740 aC en temps de Tiglat-Pileser III. El 712 aC Ambari, rei de Tabal, va quedar sotmès a Assíria. El últim rei conegut fou Wasurmas, esmentat a una estela (l'estela d'Incirli). Tabal fou conquerida llavors per Warpalawas (aliat de Mides III de Frígia), deixant al rei de Tabal nomes la Cilícia o Que. Els reis de Tabal a la regió de Cilícia foren vassalls dels assiris que vers el 700 aC van establir-hi guarnicions que en foren expulsades pels cimmeris el 679 aC. Vers el 650 aC els cimmeris es van aliar a Tabal contra Lídia i junts van derrotar i matar al rei de Lídia, Giges, en una data que podria situar-se vers el 645 aC, tot i que en general s'atribueix a Giges un regnat abans d'aquesta data. Després els reis foren aliats assiris altra cop.

Seguint al historiador romà Flavi Josefus (37-100) que diu que els “tobals es diuen ara Ibers” molts historiadors els consideren ancestres del georgians mes que dels armenis.

Monuments de pedra del segle VIII aC amb jeroglífics hitites, s'han trobat a Gülsehir-Sivasa (Gökçetoprak), Acigöl-Topada, i Hacibektas-Karaburna.

Llista de reis

---

• Kati vers 837 aC.
• Tuwatis, després del 800 aC
• Tuate, vers 770 aC
• Burutash vers 740 aC (esmentat pels assiris probablement es una ciutat o regió i no un rei)
• Uassurme vers 738 aC
• Hili vers 730 aC
• Wasurmas vers 720 aC-713 aC (reduït només a Cilícia)
• Warpalawas vers 713 aC
• Ambari vers 712 aC
• Part de Frígia segle VIII aC
• Reis de Tabal a Cilícia (tributaris d'Assíria vers 700 aC)
• a Babilònia 609 aC

Armènia | Geòrgia | Urartu | Assíria | Hitites

Tabal | Tabal | Tabal