La seda és una fibra tèxtil natural. El seu filament de la seda prové d'unes proteines (fibroïna i sericina) segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir, l'eruga de la papallona de la seda.

Els primers en descobrir aquesta substància i elaborar el teixit foren els xinesos i, tant la valoraven, que es diu que estava prohibit treure cucs fora de l'Imperi, castigant amb la mort a qui ho intentes. Tot i l'estricta vigilància es diu que alguns europeus aconseguiren treure alguns exemplars amagats entre el seu equipatge.

Obtenció del fil o filatura

---

Quan la bava que segrega el cuc de seda de manera continua entra en contacte amb l'aire, se solidifica formant el capoll. Desfent-lo s'obté un filament molt fi i de gran longitud, de 400 a 1500 m.

Primer s'ofega el cuc perquè no foradi el capoll; a continuació es fa el debanatge, torçat i retorçat del filament. Després té lloc el descruatge, blanqueig i, si s'escau, el tint dels fils.

Obtenció de la tela o tissatge

---

En teixits de calada (fets en el teler) es fan robes llises i laborades, damassos, espoli-mats...

En gènere de punts es fan blondes, gases, mitges...

Propietats de les fibres i dels teixits

---

La fibra i el fil de seda és molt resistent, llis, i molt brillant. Es descompon a 170º C i quan és crua (quan surt del debanatge) té un tacte aspre i cruixent. Els teixits són molt resistents, aïllants i amb una bona presència, molt suaus i lluents.

Aplicacions

---

Articles de luxe com llenceria fina, roba interior, bruses, camises, fulards, vestits de dona i actualment d'home.

Per a la llar es fan robes per a tapisseria i decoració. Antigament s'hi feia la indumentària litúrgica, així com algunes peces de la indumentària tradicional i també els paracaigudes.

Materials

حرير | Коприна | Svila | Hedvábí | Silke | Seide | Silk | Silko | Seda | Zeta (substantzia) | Silkki | Soie | משי | Svila | Silko | Seta | 絹 | Šilkas | Zijde (textiel) | Silke | Jedwab | Seda | Шёлк | Silk | Svila | Silke | ไหม | İpek | 丝绸