Romanx, retoromànic, rètic o grisó són els noms amb què es coneixen qualsevol de les llengües retoromàniques que es parlen en algunes aldees del cantó muntanyós de Grisons, Suïssa. El romanx és un dels quatre idiomes oficials de Suïssa, i el parla l'1% de la seua població. Va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar a una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb altres llengües que es parlen a Itàlia, Suïssa i França. Els cinc dialectes retoromànics més parlats són Sursilvan, Sutsilvan, Surmiran, Puter i Vallader. Puter i Vallader, a vegades, es consideren una sola llengua: Ladí. Ladí, per la seua banda, a vegades s'associa amb la llengua de les muntanyes dolomites italianes també coneguda com Ladí. Existeixen opinions molt diverses sobre el grau de relació que hi ha entre elles, però la teoria més acceptada és que hagen evolucionat de forma independent.

El romanx es va estandarditzar en 1982 i se'l coneix amb el nom grischun romanche. Heinrich Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparença per a facilitar la seua acceptació. Per tant, paraules amb més o ^*," target="_blank" >^*" target="_blank" >s'escriuen amb (chalanda) ja que tant els parlants d'Engadin (chalanda) i del territori del Rin (calanda) esperarien una ortografia que incloga la . De la mateixa manera, che i chi són —a causa d'aquesta norma, anomenada "Leza Uffers Kompromiss"— es pronuncien ^*." target="_blank" >D'altra banda, la lletra , es converteix en un grafema innecessari en aquesta llengua romanç. Schwa ([ə), no obstant, es representa amb , l'ús del qual mostra la influència en aquesta llengua romanç de l'alemany. El mateix ocorre amb l'ús de tant per a com per a , i per a .

D'altra banda, el fet que no existeix <ü, ö> en romanx, potser no siga degut només a l'absència de la i de [ø en la majoria de les llengües retoromàniques, si no també a la seua forma gràfica que no és considerada una forma romanç. A més, açò també demostra que l'adopció d'una determinada grafia no està sempre relacionada amb factors fonètics. Com a conclusió es pot afirmar que l'ortografia romanx se situa entre la tradició ortogràfica romanç del (italià, i del francès) i la tradició ortogràfica germànica del (alemany).

Les llengües retoromàniques corren un perill cert de desaparèixer. A penes hi ha parlants d'aquestes llengües i la major part dels qui parlen rètic també parlen alemany. La Lia Rumantscha és una organització que comprèn associacions de llengües rètiques. La seua pàgina web facilita més informació sobre les dites llengües.

Vegeu també: friülès

Fonologia

---

Consonants

Els fonemes consonants del Romanx (Rumantsch Grischun) estan ordenades en la taula següent:

	Bilabial	Labio- dental	Dental i alveolar	Alveolo- palatal	Post- alveolar	Palatal	Velar
Oclusiva
Africada
Nasal
Fricativa
Aproximant
Lateral aproximant

Vocals

Els fonemes vocàlics del Romanx es troben en la taula inferior:

Monoftongs	Anterior	Posterior
Tancada
Mitja
Oberta-mitja
Oberta

Diftongs	La vocal tancada està davant	La vocal tancada està darrere
Tancant
Obrint

La Schwa només apareix en síl·labes àtones. La longitud de la vocal es pot predir:

• Les vocals àtones són curtes.
• Les vocals tòniques en síl·labes tancades són:

  llargues després

  curtes en altres ocasions

• Les vocals tòniques en síl·labes obertes són:

  curtes després consonants sordes

  llargues en altres ocasions

Enllaços externs

---

• Pàgina de l'organització Lia Rumantscha
• Diccionari romanx-anglès
• Una mostra de memòries filosòfiques en romanx l'edició original de la qual data de 1776
• Pàgina de notícies Noeles.net

Llengües romàniques

Romansch | Rétorománština | Bündnerromanisch | Romansh | Romanĉa_lingvo | Romanche | Romanche | Lingua romancia | ロマンシュ語 | Lingua_Romancica | Reto-Roemaans | Retoromaans | Retoromansk språk | Język_romansz | Romanche | Limba_reto-romană | Rumantsch Grischun | Retoromaanin kieli | Rätoromanska | Romantche | 罗曼什语