Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica.

Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb Anglaterra, que és només la part constituent més gran.

Història

El Regne Unit actual és el resultat de diverses unions creades durant els últims 1.000 anys. Escòcia i Anglaterra han existit com a entitats polítiques separades des del segle X. Gal·les, sota el control dels monarques Anglesos des del 1284, va esdevenir part del Regne d'Anglaterra el 1535. Amb l'Acta d'Unió del 1707, els regnes separats d'Escòcia i Anglaterra que havien compartit monarca des del 1602, van acordar formar una unió permanent com a Regne de la Gran Bretanya.

Posteriorment, amb l'Acta d'Unió del 1800, el regne es va annexionar el Regne d'Irlanda, formant així el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. La creació de la República d'Irlanda va suposar la partició de sis dels nou comptats de la província de l'Úlster que van quedar sota sobirania britànica. Això va fer que el nom es tornés a canviar i quedés com el coneixem avui en dia.

El Regne Unit va ésser la potència marítima i industrial dominant del segle XIX i va extendre les idees d'Occident a gran part del món. L'Imperi Britànic va arribar a dominar una quarta part de la superfície de la Terra i una tercera part de la població mundial, aconseguint l'imperi més gran de la història. L'Imperi Britànic es va veure fortament afectat per la I Guerra Mundial i la II Guerra Mundial i va anar perdent progressivament gran part dels seus territoris.

El 1973 el Regne Unit va passar a formar part de la Unió Europea. Tot i això sempre hi ha hagut una forta oposició a la permanència i hi ha sectors que demanen el retorn de les competències. El Regne Unit és un dels estats que va decidir no adoptar l'euro, juntament amb Suècia i Dinamarca.

Subdivisió administrativa

El Regne Unit està dividit en tres països:

i una provincia:

Irlanda del Nord, capital: Belfast

Geografia

La major part d'Anglaterra està formada per terrenys de molt poca alçada i lleugerament ondulats. Les zones més muntanyoses es troben al nord-oest i al nord. Els principals rius i estuaris són el Tàmesi, el Severn i l'estuari de Humber. A prop de Dover hi ha el túnel ferroviari del Canal de la Mànega que uneix el Regne Unit amb França. No hi ha cap punt d'Anglaterra que superi els 1.000 metres d'altitud. La major àrea metropolitana és Londres.

Gal·les és més muntanyós. El pic més alt és l'Snowdon de 1.085 metres sobre el nivell del mar. Al nord hi ha l'illa d'Anglesey, separada de la Gran Bretanya per un petit estret. La capital i ciutat més gran és Cardiff i està situada al sud de Gal·les.

La geografia d'Escòcia és variada, amb terres baixes al sud i l'est, i terres altes al nord i l'oest que incloeun el Ben Nevis, el punt més alt del Regne Unit amb 1.343 metres. Hi ha molts braços de mar profunds que retallen la costa, badies, estuaris i llacs. Al nord i a l'oest hi ha gran quantitat d'illes pertanyents a Escòcia. Les principals són les illes Hèbrides, les illes Òrcades i les illes Shetland. La capital és Edimburg mentre que la ciutat més poblada és Glasgow.

Irlanda del Nord, que ocupa el nord-est d'Irlanda, es composa d'un terreny amb més quantitat de turons. Les principals ciutats són Belfast ('Beal Feirste' en gaèlic irlandès) i Londonderry o Derry ('Doire' en gaèlic irlandès). La província conté un lloc que és Patrimoni de la Humanitat: la Calçada del Gegant (Giant's Causeway en anglès) que consisteix en més de 40.000 columnes de basalt de més de 10 metres d'alçada.

En total hi ha aproximadament unes 1.098 illes, ja siguin naturals o artificials.

Principals àrees metropolitanes

Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents:

Londres, 13.945.000
Birmingham, 2.575.768
Manchester, 2.244.931
Leeds, 1.499.465
Glasgow, 1.168.270
Newcastle, 879.996
Liverpool, 816.216
Nottingham, 666.358
Sheffield, 640.720
Bristol, 551.066

Vegeu: Llista d'aglomeracions de la Unió Europea

Economia

El Regne Unit és la quarta economia del món, i la segona d'Europa darrere d'Alemanya.

Després de la Segona Guerra Mundial i la pèrdua progressiva de les colònies, el país va reprendre el rumb com a potent economia mantenint una doble aliança que ha perdurat fins als nostres dies: no va perdre la seva mirada econòmica sobre Europa, però al mateix temps va reforçar les seves relacions comercials amb els Estats Units que, després del conflicte, exerceixen com a primera potència mundial. Aquest paper econòmic li ha permès mantenir un sòlid i constant desenvolupament al llarg de la segona meitat del segle XX.

Com en tots els països altament desenvolupats, els principals factors en contra de l'economia del Regne Unit són els alts salaris i la forta presència en els sectors de les manufactures i la indústria pesada dels països emergents, sobretot la Xina, Taiwan, l'Índia i Corea del Sud.

L'agricultura representa únicament l'1% del PIB i està fortament mecanitzada. En la indústria, les principals activitats són la maquinària, el material de transport (vehicles, ferrocarrils i aeronàutica) i els productes químics. En la mineria les tradicionals mines de carbó en forma d'hulla situades a Yorkshire, Gal·les, Escòcia i Lancashire van subministrar a les centrals tèrmiques britàniques l'energia necessària per al desenvolupament econòmic. Gràcies al petroli descobert el 1970 al mar del Nord, el Regne Unit és el segon productor europeu després de Noruega. El sector serveis és el que més aporta al PIB del país. En destaquen la borsa, els serveis financers de la banca i les companyies d'assegurances.

Tot i que que el Regne Unit és membre de la UE, l'anomenat "euroescepticisme" tradicional dels britànics el manté fora de la zona euro, mantenint-se la lliura esterlina com a moneda oficial. El Primer Ministre Tony Blair es va comprometre a celebrar un referèndum que determini si el Regne Unit s'integra o no a la moneda única.

Enllaços externs