Fons_cosmologic.jpg obtinguda amb el satèl·lit WMAP.]] La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys. Es correspon amb una radiació de cos negre amb un pic a una temperatura de 2,726 kelvin i a una freqüència de 160,4 GHz (longitud d'ona 1,9 mm), en el rang de les microones.

La seva existència va ser predita pels cosmòlegs George Gamow, Ralph Alpher i Robert Hermann el 1948, com una conseqüència del Big Bang. Gamow, Alpher i Hermann van calcular que tenia una temperatura d'uns 5 kelvin, però llavors la tecnologia de detecció de microones no estava gaire avançada i no hi va haver gaire interès per part dels astrònoms per intentar detectar-la. No va ser fins al 1965 quan Arno Penzias i Robert Wilson van observar una radiació de fons de l'esmentada temperatura, descobriment que els va valer el Premi Nobel de Física el 1978. Actualment, la majoria de cosmòlegs consideren la radiació còsmica de fons la millor evidència del Big Bang.

A principis dels anys 90, el satèl·lit COBE de la NASA va aportar noves dades sobre la radiació còsmica de fons creant un mapa de microones de l'univers primitiu. Actualment, el satèl·lit WMAP, també de la NASA, continua la tasca del seu predecessor amb mesures molt més precises.

Cosmologia

Реликтово излъчване | Reliktní záření | Baggrundsstråling | Hintergrundstrahlung | Cosmic microwave background radiation | Radiación de fondo de microondas | Kosminen taustasäteily | Fond diffus cosmologique | קרינת רקע קוסמית | Kozmičko mikrovalno pozadinsko zračenje | Mikrohullámú kozmikus háttérsugárzás | Radiazione cosmica di fondo | 宇宙背景放射 | Kosmische achtergrondstraling | Mikrofalowe promieniowanie tła | Radiação cósmica de fundo | Реликтовое излучение | Reliktové žiarenie | Kosmisk bakgrundsstrålning | کائناتی ریزموجی پس منظر تابکاری | Bức xạ phông vi sóng vũ trụ | 宇宙微波背景辐射