Rússia

La Federació Russa (en rus Росси́йская Федера́ция, transcrit Rossískaia Federàtsia), comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, transcrit Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan.

Història

Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rúrik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Iaroslavl, Moscou, Nóvgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats. Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romànov. Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina la Gran i Alexandre II de Rússia, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya. L'esclat de la Revolució de 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.

Posteriorment va ser la república principal i una de les fundadores de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Sota el sistema soviètic era anomenada República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR). La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.

Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991.

Política

La Federació Russa és una democràcia federativa amb un president, directament triat per un període de quatre anys i que posseïx un considerable poder executiu. El president, que resideix en el Kremlin, designa als funcionaris estatals més alts, fins i tot al primer ministre, que ha de ser aprovat pel parlament. El president pot aprovar decrets sense el consentiment del parlament i també és el principal mandatari de les forces armades i del Consell Nacional de Seguretat.

El parlament bicameral de Rússia o l'Assemblea Federativa (Federàlnoie Sobrànie), consisteix en una cambra alta coneguda com a Consell Federatiu (Soviet Federàtsii), composta de 1786 delegats que exerceixen per un període de quatre anys (en cadascuna de les 89 subdivisions s'hi designen dos delegats), i una cambra baixa coneguda com la Duma (Gosudarstvennaia Duma), composta de 450 diputats que també exerceixen per un període de quatre anys, dels quals 225 són decidits pel vot directe popular de la circumscripció (de membre únic) i 225 són decidits per la representació proporcional de les llistes de partit d'escala nacional.

Subdivisió administrativa

Article principal: Subdivisió administrativa de Rússia

La Federació Russa se subdivideix en 88 subjectes federals de diferents tipus. Aquests consisteixen en 21 repúbliques que disposen d'un cert grau d'autonomia en la majoria de questions i que estan formades per algunes de les minories ètniques de Rússia. La resta del territori està format per 48 províncies o óblasts i 7 territoris o krais així com per 9 districtes autònoms i una província autònoma. A més també hi ha dues ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg) que es consideren subjectes federals. Fa poc es van agrupar tots els subjectes federals en 7 districtes federals.

Geografia

Rs-map.png).]] La Federació Russa s'estén a través de la major part del nord d'Euràsia i, per tant, existeixen una gran varietat de paisatges i climes. La major part del paisatge consisteix en planes enormes, tant en la part europea com en la part asiàtica que són àmpliament conegudes com, per exemple, Sibèria. Aquestes planes són predominantment estepa al sud i arbrat dens al nord, amb la tundra al llarg de la costa del nord. Es troben cadenes muntanyenques al llarg de les fronteres del sud, com el Caucas (que conté l'Elbrús, el punt més alt de Rússia amb 5.633 m) i l'Altai. A l'est hi ha la serralada Verkhoiansk i els volcans de la península de Kamtxatka. A la part central hi ha els Urals, que són la divisió principal entre Europa i Àsia.

Rússia té una extensa línia de costa de més de 37.000 quilòmetres al llarg dels oceans Àrtic i Pacífic, així com mars interiors com la mar Bàltica, la mar Negra i la mar Càspia. Els mars més petits són part dels oceans; la mar de Barentsz, la mar Blanca, la mar de Kara, la mar de Làptev, la mar de la Sibèria Oriental i la mar dels Txuktxis són part de l'Àrtic, mentre que l'estret de Bering, la mar d'Okhotsk i la mar del Japó pertanyen a l'Oceà Pacífic. Les illes principals que s'hi troben inclouen Nova Zembla, la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Sibèria, l'illa de Wrangel, les illes Kurils i Sakhalín.

Rússia és atravessada per grans rius. Els de la part europea que desemboquen a les mateixes costes russes són el Volga, el Don, el Kama, l'Okà i el Dvinà Septentrional, mentre que els que desemboquen en altres països són el Dnièper i el Dvinà Occidental. A l'Àsia s'hi troben l'Obi, l'Irtix, el Ienissei, l'Angarà, el Lena i l'Amur. Els llacs principals inclouen el llac Baikal, el llac Làdoga i el llac Onega.

Situació

Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering.

Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través de la mar de Barentsz, la mar de Kara, la mar de Làptev, la mar de la Sibèria Oriental i la mar dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria i l'illa de Wrangel.

A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través de l'estret de Bering, la mar d'Okhotsk i la mar del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido.

Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb la mar Càspia i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia.

A l'oest, els seus límits són la mar Negra i la mar d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, la mar Bàltica a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba l'óblast o província de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Economia

Quinze anys després del col·lapse de la Unió Soviètica el 1991, Rússia encara lluita per establir una economia de mercat moderna i aconseguir un creixement econòmic fort. Rússia va veure com la seva economia decreixia durant els cinc anys posteriors a la decisió de l'aplicació de noves reformes a la base industrial.

Rússia va aconseguir una recuperació lleu el 1997. La crisi financera del 1998 va culminar en la depreciació a l'agost del ruble, un incompliment del deute per part del govern, i un empitjorament agut en el nivell de vida de la majoria de la població. Posteriorment l'economia ha començat a recuperar-se, creixent en una mitjana de més del 6.7% anual entre el 1999 i el 2005 gràcies a preus més alts del petroli i un ruble feble.

Aquesta recuperació, juntament amb un esforç renovat de govern el 2000 i 2001 per a avançar en les ressagades reformes estructurals, ha aixecat el negoci i la confiança dels inversors sobre les perspectives de Rússia en la seva segona dècada de la transició. Rússia segueix depenent fortament de les exportacions de matèries, en particular del petroli, gas natural, metalls, i fusta, que compten amb més del 80% de les exportacions, deixant el país vulnerable a les oscil·lacions dels preus mundials.

En l'actualitat té un poder econòmic escàs i la seva població és majoritàriament pobra.

Demografia

Rússia té una densitat de població baixa perquè és un país extens, encara que la seva població és superior als 140 milions d'habitants. La població es concentra a la part europea de Rússia, a l'àrea dels Urals, i a la part sud-oriental de Sibèria. Hi ha molts grups ètnics i pobles indígenes a Rússia. Més del 80% de la població pertany a l'ètnia russa, la resta pertany als grups com els alemanys, baixkirs, calmucs, carelians, coreans, cosacs, dogans, esquimals, evenkis, iacuts, ingúixos, jueus, mordovians, nenets, ossets, tàtars, tuvinians, txetxens, txuvaixos, etc.

La llengua russa és l'única llengua oficial de l'estat. No obstant això en algunes de les repúbliques de la federació, la llengua autòctona és cooficial al juntament amb el rus. L'alfabet ciríl·lic és l'únic oficial per a totes aquestes llengües.

La majoria religiosa del país és de l'església ortodoxa. Altres religions són l'islam, diverses esglésies protestants, el catolicisme romà, el budisme i el judaisme.

Vegeu també

Enllaços externs

Duma Lloc oficial del parlament de Rússia
Govern Lloc oficial del govern de Rússia
Kremlin