El Qi gong, Qigong o Txi Kung és una disciplina practicada inicialment a la Xina des de fa diversos mil•lenis. La seva finalitat, és millorar la salut y mantenir un bon nivell energètic global. Qi (Txi) significa energia i Gong (Kung) treball, per tant, es podria definir como el treball de l’energía interna.

Funcionament

El Qigong, - que forma part de la medicina tradicional xinesa, segons la qual la malaltia sorgeix d'un desequilibri entre el yin i el yang, o sigui, en el flux de l'energia vital en l'home -, és un mètode que combina moviments suaus del cos, concentració mental i respiració per reequilibrar l'energia a través dels meridians, enforteix els òrgans interns, exercita els ossos, les articulacions i els músculs, promou la relaxació i el control de l'estrès, prevé lesions ocupacionals i expandeix la consciència en tots els nivells prevenint la malaltia o restablint la salut.

Anomenat també Font de Joventut, les tècniques del Qigong, són una deu inesgotable de pau, salut i vitalitat. El Qigong aporta l'essència i la base per a una vida sana, feliç i harmoniosa.

El Qigong és especialment eficaç per tractar malalties cròniques. Els seus poders curatius s'han vist comprovats en les següents alteracions: Dolors crònics, Hipertensió i arteriosclerosi, Alteracions respiratòries i digestives, Estrès, Neurastènia i Trastorns sexuals.

Es tracta d'un conjunt d'exercicis interns que conreen els "Tres Tresors": Txi (energia vital), Jing (essència) i Xen (esperit).

Durant laseva pràctica es realitzen una sèrie d’exercicis on es fonen respiració, moviment y concentració mental meditativa. Aquest treball global fa augmentar el nivell de Qi, o energia, al cos i afavoreix la seva circulació. Podriem dir que existeixen diverses formes de moure el Qi:

• Wai Dan “elixir de la vida” (a través de la tensió muscular i concentració mantingudes).
• Nei Dan “elixir intern” (acumulant el Qi en el Dan Tien i movent-lo en “la circulació menor”).
• A través de l’acupuntura.
• Per mitjà del massatge.
• Amb fricció, petits cops i pressió.

A part dels estils de Qigong (confucionista, mèdic, taoísta i budista) existeixen dues categories d'entrenament:

• Qigong com art marcial, d'origen extern.
• Qigong com a teràpia per a tenir cura de la salut i l'esperit, d'origen intern.

No només ens retorna la salut, també la força interna, la concentració i la realització espiritual considerada com la meta suprema. Un mestre de Qigong , Chiao Kuo Shei, diu que es poden destacar vuit funcions principals del Qigong:

1. Mantenir el Yin i el Yang en equilibri.
2. Harmonitzar la circulació de Xue i la circulació de l'aire.
3. Netejar els meridians perquè no hi hagin bloquejos.
4. Treballar l'autèntica respiració.
5. Regular la freqüència i la capacitat respiratòries.
6. Millorar la digestió.
7. Millorar la circulació sanguínia i la funció cardíaca.
8. Normalitzar el sistema nerviós i aconsseguir control de la pell i dels músculs.

Pràctica

Hi ha infinitat de diferents grups d'exercicis de Qigong. Tanmateix en les últimes dècades el conjunt més usual és l'anomenat "Les vuit peces de seda" a peu dret. Hi ha el mateix exercici organitzat per a fer-lo assegut a terra.

Al web de Manuel Joseph http://www.taijiquan.info/baduanc.htm hi ha tots els detalls.

El nom de cada una de les peces és el següent:

1. Sostenir el cel amb les mans regula les tres llars
2. Apuntar a una àguila llunyana vigoritza la cintura i els ronyons
3. Separar les mans regula la melsa i l’estómac
4. Sacsejar el cap i balancejar les natges dissol el foc del cor
5. Mirar enrere prevé les cinc debilitats i les set nafres
6. Tocar els peus amb les dues mans vigoritza la cintura i els ronyons
7. Punys tancats i ulls encesos augmenten la força muscular
8. Elevar-se sobre la punta dels peus regula els sis meridians majors

Història

Qigong té una història de cinc mil anys, que pot ser dividit aproximadament a quatre períodes essencials.

El període d'unió entre cel, terra i home (abans del 206 aC): Aquest període va ser marcat històricament pel llibre que "Yi Jing" (Llibre de Canvis) presentava el 1122 a. C., que parlava de Qi, els conceptes de les energies naturals i la integració de Cel, Terra, i Home.

El període de Qigong barrejat amb la religió (206 aC - 500): Durant la dinastia Han (206 a. C.) el budisme i els mètodes de meditació s'importaven de l'Índia, que portà la pràctica del Qigong i la meditació a l'era del Qigong religiós.

El període del Qigong de l'art marcial (500 --): En la dinastia Liang (502- 557 d. C.), es descobrí que el Qigong es podria utilitzar per a propòsits d'art marcial. Des de 1911 en, la formació del Qigong xinès es barrejava amb pràctiques de Qigong de l'Índia, del Japó i de molts altres països a causa de la facilitat de comunicació en el món modern. (Font: Jwing-Ming Yang, Qigong for ARTHRITIS. ISBN: 0940871130).

El període d'investigació del Qigong modern: (1980 - present). Com més i més practicants de Qigong es descobrien per mostrar les seves habilitats sorprenents al públic i ensenyar el públic a practicar Qigong, gradualment emergia de la transmissió secreta tradicional a una pràctica situada en el domini públic i la recerca científica.

Enllaços externs:

• Taichi Yinyang''
• Fonaments
• Qigong

Qigong | Qigong | Ĉigongo | Chi Kung | Qigong | Chi Kung | Qi gong | צ'י קונג | 気功 | Chi Kung | Qigong | Chi Kung | Цигун | Чи кунг | Qigong | 气功