Prehistòria

La Prehistòria és l'estudi de la vida de l'home des dels inicis fins a la invenció de l'escriptura. En canvi, la Història comença quan s'escriu el primer document que es coneix, datat de poc abans del 3000 aC a Mesopotàmia.

Aquest període és extensíssim i tradicionalment es divideix en tres períodes desiguals:

Edat de pedra: subdividit al seu torn en dos períodes:
1. Paleolític (de 2000000 aC fins al 6000 aC)
2. Neolític (del 6000 aC fins al 3000 aC)
Edat del bronze
Edat del ferro

Alguns autors consideren l'Edat del bronze i l'Edat del ferro part de la Història i no de la Prehistòria.

Estudi de la Prehistòria

En no comptar amb documentació escrita, l'estudi de les societats prehistòriques s'ha de basar en les restes fòssils. Però l'Arqueologia no pot explicar determinats comportaments només amb la troballa i l'estudi de restes fòssils. L'Antropologia, amb els seus estudis sobre les societats primitives que existeixen a l'actualitat, ha aportat els elements que permeten inferir com eren les nostres societats primitives del passat. La Sociologia, la Biologia i altres disciplines han permès als investigadors d'acostar-se a la realitat d'aquelles societats pretèrites.

Evolució de la societat prehistòrica

Per altra banda, és lògic de pensar que no va existir un sol model de societat en la Prehistòria i que aquesta, al llarg del temps, va anar evolucionant i creant noves estructures socials i organitzatives.

Es pot dibuixar un esquema de l'evolució de les societats:

Les Societats igualitàries s'identifiquen amb els caçadors-recol·lectors. Són les societats humanes que, en principi, s'han considerat més simples. S'ha de tenir en compte, però, que el seu primitivisme rau precisament en que l'estructura tribal és generalitzada. Això vol dir que no està compartimentada en sectors econòmics, religiosos, polítics.

Quan un llinatge, per exemple, es preocupa de les seves terres, està actuant com una entitat econòmica.
Quan participa en un enfrontament, és un grup polític.
Quan ofereix sacrificis, és una congregació ritual.

Els caçadors-recol·lectors tenien una organització social que s'anomena banda. La banda és un grup humà compost per un nombre reduït d'individus, que té una estructura simple i flexible, i que està mancat de rol formal de lideratge i d'estratificació social significativa. Són grups d'individus que viuen junts i comparteixen un mateix territori; habitualment són de caràcter nòmada.

En la majoria de les bandes, les famílies tenen una relació de parentiu i hi existeix una jerarquia. Aquesta jerarquia és necessària perquè tots els grups tenen una tendència natural al desordre i, per petit que sigui el grup, hi ha d'haver una certa estructura organitzativa perquè pugui continuar funcionant. La jerarquia venia determinada pel sexe o l'edat i significava, més aviat, un estatus.

No va ser fins al Paleolític Superior en què l'aparició de bastons de comandament fa suposar una certa estructura de societats amb un cap. Fins i tot en les societats en què la institució política és absent, on no existeixen caps, el fet polític hi és present. El poder polític no és una necessitat inherent a la naturalesa humana, és a dir, a l'home com a ésser natural, però sí que constitueix una necessitat inherent a la vida social. Es pot pensar el fet polític sense violència, però no es pot pensar el fet social sense el fet polític. En altres paraules, no hi ha societat sense poder.

Economia

A la Prehistòria no existia la moneda, la majoria de comunitats s'autoabastien i el comerç era pràcticament nul (sempre basat en l'intercanvi de béns).

És l'edat on va sorgir de mica en mica la divisió del treball, primer per sexes (la dona tenia unes funcions i l'home unes altres) i després per grups socials. El procés va ser molt desigual segons les zones i no es pot parlar d'una autèntica estratificació social pel treball fins les primeres comunitats de l'Edat Antiga.

Pàgines relacionades

Monòlit

Enllaços externs