NTSC (National Television System Commitee) és el primer sistema de transmissió de la senyal de televisió desenvolupat als Estats Units als anys 1940, i implantat el 1953. Aquest és el sistema que s’empra actualment a gran part d’Amèrica i Japó.
El sistema NTSC realitza una exploració entrellaçada de la imatge en 525 línies i amb una freqüència de 60 quadres per segon, exactament 59’94. La senyal té un ample de banda total de 6 MHz en radiodifusió.
La senyal de crominància està formada per dues components modulades en quadratura sobre una subportadora de 3,579545MHz, en conseqüència és molt important mantenir el sincronisme durant la desmodulació, haurem de conèixer la freqüència i la fase (ona) de la senyal moduladora. Amb la finalitat de mantenir el sincronisme s’envia al inici de cada línia explorada una senyal sinusoïdal de referència de fase coneguda i anomenada ‘Burst’ o ‘salva’. Aquesta senyal està composta per 8 o 10 cicles de la senyal subportadora, amb la mateixa amplitud que la senyal de sincronisme de línia i una fase de 180º.
El principal inconvenient d’aquest sistema és que durant la desmodulació de la senyal de color el PLL, mecanisme que recupera la fase i la freqüència de la subportadora de color és dèbil davant les interferències i produeix canvis de fase. Aquest fet repercuteix directament en el color de la imatge de televisió i canvia el color de la senyal original. Degut a aquest fet el sistema NTSC es coneix com Never The Same Color, és a dir, mai el mateix color. La solució adoptada va ser incloure un control de tint (Hue), fet que no és necessari en els sistemes PAL i SECAM.
Un altre inconvenient és la baixa resolució vertical del sistema 525 línies si el comparem amb els altres sistemes de televisió, doncs, obtenim pitjor qualitat d’imatge utilitzant el mateix ample de banda.
A més a més, el sistema NTSC necessita una conversió especial per reproduir formats cinematogràfics, anomenat “pulldown de 3:2”, que consisteix a interpolar imatges mitjançant un sistema predicció.
Els sistemes de transmissió B/N es basen en la captació per part de la càmera d’una senyal de luminància. En canvi en els sistemes de transmissió de televisió en color es necessari especificar el color d’un element d’imatge mitjançant la descomposició dels tres colors primaris vermell (R), verd (G) i blau (B).
El sistema elegit per transmetre la senyal va ser la combinació de la luminància (Y), i dos senyals diferència de color R-Y, B-Y. Es van elegir aquestes dues senyals diferència perquè aconsegueixen una major protecció davant les interferències i el soroll.
Aquest sistema compleix les condicions bàsiques de compatibilitat entre sistemes:
Relació experimental que s'adopta per relacionar les components: Y(R,G,B)=0’229*R+0’587*G+0’114*B
Aquesta relació permet obtenir en recepció la conversió directa de les tres components Y, R-Y, B-Y à les necessàries per la reproducció R, G, B.
Aprofitant que la senyal obtinguda després de l’exploració entrellaçada és de naturalesa discreta, degut a la periodificació de la senyal en quadres i línies, es creen un buits a l’espectre, on s’hi pot inserir la senyal de color sense interferir la luminància. Per tant, caldrà modular la senyal croma.
A més a més, no s'augmenta l’ample de banda de la senyal a transmetre, ja que s'aprofita un buit de l'espectre. Aquest és un altre aspecte molt important perquè hi hagi compatibilitat entre sistemes.
NTSC | National Television Systems Commitee | NTSC | NTSC | NTSC | National Television System Committee | NTSC | NTSC | NTSC | NTSC | National Television Standards Committee | NTSC | NTSC | NTSC | NTSC