Nàpols

Napoli-Stemma.png Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la capital de la regió de la Campània. Nàpols supera el milió d'habitants (anomenats napolitans), i els tres milions si considerem la seva àrea metropolitana. Està situada a meitat de camí entre el Vesuvi i una altra àrea volcànica, els Campi Flegrei.

Nàpols té una gran riquesa històrica, artística, cultural i gastronòmica. El napolità és una parla italiana molt característica i ben diferenciada de l'italià estàndard.

Història

Probablement va ser fundada pels habitants de la colònia grega de Cumes, pels volts del segle VIII aC, a uns quilòmetres de la ciutat de Partènope, més antiga. Per això va rebre el nom de Neàpolis (nom grec que significa "ciutat nova"). Els seus edificis, museus i, fins i tot, el seu idioma estan marcats per tots los períodes de la història, des de la fundació grega fins a l'actualitat.

Va ser a Nàpols, al Castel dell'Ovo (o castell de l'Ou), on Ròmul Augústul, l'últim emperador de l'Imperi Romà, fou empresonat abans de ser destituït l'any 476. Al segle VI, Nàpols va ser conquerida per l'Imperi Bizantí durant l'intent de Justinià I de reconstruir l'Imperi Romà, i va ser un dels últims ducats que va caure en poder dels normands el 1039, quan aquests van fundar el Regne de Sicília. napoli13.jpg | Frederic II Hohenstaufen va fundar la Universitat de Nàpols el 1224. El 1266, Nàpols i el regne de Sicília van ser assignats pel papa Climent IV a Carles d'Anjou, qui en va desplaçar la capital des de Palerm fins a Nàpols. El 1284, el regne es va dividir en dos, i tots dos van reclamar el nom del regne de Sicília. Les dues parts van estar separades fins al 1816, any en què van formar el Regne de les Dues Sicílies. Va estar sota la dominació catalanoaragonesa a partir de 1442, Carles V la va heretar el 1516 (en virtut del Tractat de Granada signat el 1500 entre Ferran II i Lluís XII de França per repartir-se el Regne de Nàpols) i va passar als Habsburg espanyols fins al 1715, any en què Nàpols va passar a ser austríaca fins al 1734. Sota el regnat del monarca Carles de Borbó, rei de les Dues Sicílies (Utriusque Siciliarum), conegut més endavant com a Carles III d'Aragó, van aconseguir la independència.

L'any 1799, una revolució jacobina (amb el suport de l'Exèrcit francès) va originar la República Partenopea, que va durar ben poc: des del gener fins al juny del mateix any.

A Nàpols trobem el Teatro San Carlo, el teatre d'òpera més antic d'Europa, que va tenir una frenètica activitat fins almenys el 1861, quan el regne va ser conquerit pels garibaldins i lliurat al rei de Sardenya. L'octubre del 1860, un plebiscit va significar la fi del regne de Sicília i el naixement de l'Estat Italià. Pitloo.jpg | Naples-Castel Nuovo.jpg | Palac Krolewki z Placu Plebiscytowego.jpg

La inauguració del funicular al Vesuvi va donar lloc a la famosa cançó Funiculì Funiculà, una més dins de la llarga tradició de la cançó napolitana. Fora d'Itàlia hi ha moltes cançons napolitanes ben conegudes, com ara "O Sole Mio", "Santa Lucia" i "Torna a Surriento".

El 7 d'abril de 1906, el Vesuvi, que s'aixeca prop de la ciutat, va entrar en erupció i va destruir Boscotrecase i va causar danys seriosos a Ottaviano. El 1944, va ser l'última erupció fins ara d'aquest volcà, que va ser espectacular i devastadora. Les imatges d'aquesta darrera erupció es van fer servir a la pel·lícula La guerra dels mons.

Transports i comunicacions

Continua estant ben comunicada amb Sicília i Palerm. Nàpols té un important port al golf homònim damunt la mar Tirrena, que el comunica, per exemple, amb Càller, Gènova i Palerm. Té l'aeroport internacional de Capodichino, i bones comunicacions ferroviàries amb Roma i Salern, entre d'altres.

Curiositats napolitanes

El crim organitzat napolità de caire mafiós és conegut com la camorra.

Nàpols és, per tradició, la ciutat de la pizza. Els napolitans afirmen que la "pizza autèntica" només es pot trobar a la seva ciutat. També hi té fama la fabricació de gelats.

Llocs d'interès

S'hi conserven poques restes gregues i romanes. Un dels edificis més antics és el Castel dell'Ovo (segle XII). També hi destaca el Castel Nuovo, o Castell Nou, gòtic dels segles XIII i XIV; va ser reformat per Alfons el Magnànim, que hi va afegir l'arc de triomf de l'entrada i el saló principal (obra de Guillem Sagrera i Pere Joan). També són gòtiques la Catedral i les esglésies de Santa Maria di Donnaregina i Santa Clara. Altres edificis emblemàtics són la Porta Capuana, la cartoixa de San Martino i el Palau Reial, a part del ja esmentat Teatro San Carlo. Hi ha dos museus molt importants: el Museo Archeologico Nazionale i el museu de Capodimonte.

Napolitans cèlebres

Edoardo Bennato, cantant.
Eugenio Bennato, cantant.
Gian Lorenzo Bernini, escultor, arquitecte i pintor.
Giordano Bruno, filòsof.
Renato Carosone, pianista, cantant i compositor.
Enrico Caruso, tenor.
Francesco Cilea, compositor.
Domenico Cimarosa, compositor.
Benedetto Croce, filòsof.
Eduardo De Filippo, comediògraf i actor.
Enrico De Nicola, polític.
Ruggero Leoncavallo, compositor.
Giovanni Leone, polític.
Giovanni Paisiello, compositor.
Giovanni Battista Pergolesi, compositor.
Domenico Scarlatti, compositor.
Matilde Serao, escriptora i periodista.
Totò, actor.
Massimo Troisi, actor.
Giambattista Vico, filòsof i historiador.

Napoli and Vesuvius.jpg

Enllaç extern

Pàgina oficial de l'ajuntament (en italià)
Napoli nel mondo (en italià; aquest enllaç baixa pàgines de publicitat)