Monotremata

Related Topics:
Monotremata

Kollikodontidae (extingida)
Ornithorhynchidae - Ornitorrinc
Steropodontidae (extingida)
Tachyglossidae - Equidnes

Els monotremes (monos únic +trema forat, en referència a la cloaca) són mamífers que són especialment coneguts perquè ponen ous en lloc de donar a llum cries vives com els marsupials i els manífers placentaris. La subclasse comprén només una única ordre, Monotremata (tot i que a vegades s'utilitza la subclasse Prototheria).

Característiques generals

Com altres mamífers, els monotremes són de sang calenta, amb un alt rendiment metabòlic (tot i que no tan alt com el d'altres mamífers); tenen pèl que els cobreix el cos; produeixen llet per nodrir les seves cries; tenen un únic os a la mandíbula inferior; i tenen tres ossos a l'oïda mitjana (tot i que es pensa que aquesta característica ve evolucionar independentment en els monotremes).

Els monotremes no van ser ben entesos durant molts anys, i avui en dia encara perduren alguns dels mites que van crèixer al seu voltant durant el segle XIX. Encara es pensa, a vegades, que els monotremes són "inferiors" o semi-reptilians, i que són uns avantpassats llunyans dels "superiors" mamífers placentaris. Ara sembla bastant clar que els monotremes actuals són els supervivents d'una branca primitiva de l'arbre de l'evolució dels mamífers; una branca més tardana porta als grups marsupial i placentari.

De manera similar, a vegades es diu que els monotremes tenen sistemes de control de la temperatura interna menys desenvolupats que els d'altres mamífers, però recerca més recent indica que els monotremes mantenen una temperatura corporal constant en una gran varietat de circumstàncies sense dificultat (penseu en l'ornitorrinc que viu a una freda riera de muntanya). Els primers investigadors van errar a causa de dos factors. Els monotremes mantenen una temperatura mitjana més baixa que molts dels placentaris (al voltant dels 32º C, en contrast amb uns 35º pels marsupials, 38º per la majoria dels placentaris, o 41º pels ocells). D'altra banda, l'equidna de bec curt (que és més molt fàcil d'estudiar que l'evasiu ornitorrinc només manté la temperatura normal quan està actiu; durant èpoques fredes, conserva energia "apagant" el seu sistema de regulació de temperatura.

Fisiologia

La diferència fisiològica clau entre els monotremes i altres animals és la que els dóna nom. Monotrema vol dir única obertura en grec, i ve del fet que els seus sistemes urinari, excretori i reproductiu conflueixen en un sol forat, la croaca. Aquesta estructura és molt similar a la que es troba en els reptils. En contrast amb l'única croaca dels monotremes, altres mamífers tenen obertures separades per la reproducció, micció i excreció: la vagina, l'uretra i l'anus.

Els monotremes ponen ous. Tanmateix, l'ou roman durant un temps dins la mare, que proporciona nutrients activament a l'ou. Els monotremes també produeixen llet, però no tenen mamelles definides. Totes les espècies tenen una gran longevitat, amb poca activitat reproductiva i tenint cura durant un període relativament llarg de les cries per part dels pares.

Els monotremes vivents no tenen dents quan són adults. Algunes formes fòssils i els ornitorrincs joves tenen dents molars "tribosfèniques" que són una de les marques dels mamífers. Tanmateix, recerques recents suggereixen que els monotremes van adquirir aquesta forma de molar independentment dels mamífers placentaris i marsupials (Luo i altres, 2001). la mandíbula dels monotremes està construïda de manera diferent a la d'altres mamífers, i el múscul que obre la mandíbula també és diferent. Com en tots els mamífers autèntics, els ossos minúsculs que condueixen el so a l'oïda interior estan plenament incorporats al crani, enlloc d'estar a la mandíbula com en els cynodonts i altres sinàpsids pre-mamífers; tanmateix aquesta característica és vista ara com un tret que ha evolucionat separadament en monotremes i theris (Rich i altres, 2005).

Tanmateix, l'obertura externa de l'oïda encara rau a la base de la mandíbula. Els monotremes també tenen ossos de més a l'articulació dels ossos, incloent una interclavícula, que no es troben en altres mamífers. Els monotremes mantenen una postura reptiliana, amb potes que es troben al costat del cos en llov d'a sota. Les potes dels monotremes posseixen una punxa a la regió del turmell; aquesta no té funció en els equidnes, però conté un poderós verí en l'ornitorrinc mascle.

La fisiologia dels monotremes és igualment única. La seva activitat metabòlica és relativament baixa per la mitjana dels mamífers, tot i que és incert fins a quin punt això és una característica específica dels monotremes i fins a quin punt només és una característica de les poques espècies supervivents en condicions dures.

Evolució

Els únics especímens supervivents són tots autòctons d'Austràlia-Nova Guinea i Tasmània, tot i que hi ha proves que van arribar a viure a més llocs. Fòssils d'un fragment de mandíbula de fa 110 milions d'anys van ser trobats a Lightning Ridge, Nova Gales del Sud. Aquests fragments, de l'espècie Steropodon galmani són els fòssils coneguts més antics de monotremes. Fòssils dels gèneres Kollikodon, Teinolophos i Obdurodon també han estat descoberts. El 1991, hom va descobrir la dent fòssil d'un ornitorrinc de fa 61 milions d'anys al sud de l'Argentina.

Mamífers

Gourt Home::Gourt :: Monotremata

Característiques generals

Fisiologia

Evolució