Cara de pesseta del 1998.jpg del 1998, antiga moneda espanyola]] Creu de pesseta del 1998.jpg Una moneda sol ser una peça de material dur (generalment metall) i usualment en forma de disc, utilitzada com una forma de diner. Juntament amb els bitllets (també anomenats paper moneda), les monedes conformen el diner en efectiu en tots els sistemes monetaris moderns. Les monedes s'acostumen a fer servir per als exemplars de menys valor, mentre que els bitllets són per als de més valor nominal; igualment, en la majoria de sistemes monetaris, la moneda de valor més alt val menys que el bitllet de valor nominal més baix.
En un sentit ampli, la moneda (que inclou els bitllets i les monedes) és un conjunt de peces de materials, mides i formes diferents, a les quals en un origen el venedor i el comprador assignaren un valor per realitzar l'intercanvi de productes i béns. Legalment la moneda es defineix com una mercaderia creada per l'Estat que serveix com a unitat de compte, per quantificar el valor de les coses, i com a preu que es paga pels deutes.
En la majoria de casos, cada país té el monopoli sobre la seva pròpia moneda. Una notable excepció a aquesta regla són els membres de la Unió Monetària Europea, que han cedit el control de la seva política monetària al Banc Central Europeu.
En els casos en què un país sí que controla la seva moneda, aquest control l'exerceix el Banc Central o el Ministeri d'Hisenda. En qualsevol dels casos, la institució que té el control de la política monetària és coneguda com l'autoritat monetària. Aquestes autoritats monetàries tenen diversos graus d'autonomia respecte als governs que les han creades. Als Estats Units, per exemple, la Reserva Federal opera amb total independència del govern. És important destacar que les autoritats monetàries les ha creades un govern que és qui els dóna suport, de manera que la seva independència es pot veure reduïda o revocada per qualsevol decret legislatiu. De tota manera, a la majoria de països occidentals, l'autoritat monetària és àmpliament independent dels governs de torn.
Diversos països poden compartir el mateix nom per a la pròpia unitat monetària (per exemple, els dòlars canadencs, nord-americans, australians o neozelandesos), també diversos països poden utilitzar la mateixa moneda (com per exemple passa amb l'euro), o bé un país pot declarar la moneda d'un altre país com de valor legal al seu territori (per exemple, el Panamà i El Salvador han declarat legal l'ús del dòlar dels Estats Units dins els seus països).
Cada unitat monetària té una moneda fraccionària, sovint valorada en 1/100 de la moneda principal: 100 cèntims = 1 euro, 100 cents = 1 dòlar, 100 penics = 1 lliura. Els valors d'1/10 o 1/1.000 també són comuns, però hi ha unitats monetàries que no tenen moneda fraccionària. Mauritània i Madagascar són els únics països que encara no usen el sistema decimal; així, l'ouguiya maurità es divideix en 5 khoums, mentre que l'ariary malgaix es divideix en 5 iraimbilanja. De tota manera, a causa de la inflació, aquestes unitats fraccionàries a la pràctica han caigut en desús.
Els grecs van introduir la moneda cap al final del segle VIII aC i es va difondre per tot el món antic. Romans i àrabs van continuar encunyant monedes, que eren d'or i argent. Carlemany va unificar el sistema monetari i va imposar les monedes d'argent, tot i que les d'or, que encara s'usaven a l'Orient Pròxim, no es van deixar de fer servir. D'aquí deriva la proliferació de diferents monedes medievals i modernes.
El 1865 a París es va crear la Unió Monetària Llatina, que establia un únic tipus de moneda que es podia usar a tots els estats membres. Es pot considerar un precedent de l'actual moneda comuna europea, creada l'1 de gener de 1999 per acord d'alguns països de la Unió Europea, que varen unificar les seves monedes nacionals i les van substituir per una nova moneda anomenada euro.
Monedes | Economia | Mønt | Münze | Coin | Moneta | Munt | 硬貨 | Mynt | Moneta | Monedă | Монета | Coin | Mynt