Medicina

Related Topics:
Medicinal_Herbs

La Medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa del diagnòstic i del tractament de les malalties per tal de mantenir o restablir la salut humana i també d'establir un pronòstic en cas de malaltia. En un sentit ampli, abasta la ciència i la prevenció i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha teràpies i tècniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a Medicina (per exemple, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de disciplines consolidades dins de les ciències de la salut.

La Medicina té dues vessants: la primera, com a ciència o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica).

Història de la medicina

Physcian examining a child.jpg

El naixement de la medicina es dóna quan l'home conscientement es proposa curar malalties. A l'origen de qualsevol civilització, es busca per la interpelació no del malalt, sinò de la "força", "ésser misteriós" o element vital que l'ha invaït. Als rituals s'empren de forma empírica tòxics, plantes,... l'acció dels quals serveix per a reforçar la seua autoritat. En aqueste estadi màgic la medicina poseeix una funció eminentment social: restablir la puresa de la comunitat mitjançant el càstic o la curació de la malaltia.

Antigament, a Egipte, la medicina era patrimoni de les castes sacerdotals y revestía el caràcter de pràctica médico-religiosa. A Mesopotàmia, la malaltia s'interpretava com a intervenció de mals esperits. Els Vedas, de la Índia, tenen descripcions superficials de nombroses malalties epidèmiques conjuntament amb els sortilegis per a curar els malalts i la pràctica de la cirurgia, tant plàstica com curativa. A la Xina, a l'any 3000 abans de crist ja hi havia un gran desenvolupament de pràctiques médiques empíriques, com l'acupuntura.

A l'Antiga Grècia destaquen els texts d'Hipòcrates, considerat pare de la medicina. A aquests texts s'aborden malalties des de perspectives naturalistes. És aquí quan, per primera vegada, deixen d'admetre's les intervencions de forces divines a la producció de malalties. L'escola alexandrina també va deixar grans llegats a la medicina.

L'Antiga Roma va desenvolupar les escoles i figures mèdiques d'origen grecm sintetitzant i superant alguns treballs helènics.

L'herència grega és conservada durant l'Edat Mitjana i trasmesa principalment per traduccions fetes per àrabs i perses, que van completar moltes observacions gregues i van crear Escoles de Medicina i hospitals, que sentarien les bases dels moderns estudis universitaris. Destaca entre ells el metge àrab Avicena.

El Renaixement fóu un periode caracteritzat pel conflicte entre l'autoritat dels antics i l'observació directa en contacte amb la realitat, manifestant-se en primera instància a l'anatomia. Destaca la figura de Vesali i les seues aportacions a l'anatomia.

A partir de la segona meitat del segle XVII i durant el XVIII, la informació existent es va precist, ordenant i completant. El microscopi marca un hitus fonamental a la biologia. Apareixen nous plantejaments, com ara la generació espontània, la preformació i l'epigénesi. Comença a constituir-se una primera etapa positivista. Apareixen concepcions enfrontades com ara la mecanicista o iatromecànica i la vitalista o iatroquímica a la fisiologia.

Caduceus yellow.png

El segle XIX representa històricamente el segle de la clínica y la fisiologia, en el context de la revolució industrial. Es desenvolupen al màxim els mètodes d'exploració clínica. La noció de l'evolució, la definitiva fundamentació de la teoría cel·lular, el coneixement de la natura i la fecundació, influeixen a la biologia en general, aconseguint un gran desenvolupament també a la fisiologia. El laboratori a la investigación mèdica obté una prominent importància durant la segona meitat d'aquest segle, amb el rigor científic y l'amplitud aconseguida per la microbiologia.

Es consoliden diverses especialitats, ajudades per las adquisicions científico-tècniques i les necesstats socials que van sorgint. La cirurgia, aconsegueix un gran desenvolupament per la introducció de l'asèpsia i l'anestèsia.

Durant el segle XX es profunditza el desenvolupamenbt de les técniques d'exploració, diagnòstico tractament, amb els rajos Röntgen, la radioteràpia, i l'aplicació de distints radioisòtops. També es fan notables avanços al camp de l'electrònica, amb la invenció de l'electrocardiografia y l'electroencefalografia. Noves disciplines es van desenvolupant, com ara la genètica, l'endocrinologia i la bioquímica.

La era de la quimioteràpia comença amb el descobriment de la primera sulfamida. Per altra part, al descobriment de la penicilina seguirá el de molts altres antibiòtics.

La cirurgia, continua també el seu avanç, aconseguint el desenvolupament de la cirurgia toràcica i del sistema nerviós. A més, el descobriment dels grups sanguinis fa que les transfussions sanguínies deixen de ser perilloses.

Especialitats mèdiques i quirúrgiques

Medicina

Gourt Home::Gourt :: Medicina

Història de la medicina

Especialitats mèdiques i quirúrgiques