Gourt Home::Gourt :: Mataró
Ciutat catalana situada a la costa de la mar Mediterrània. És la capital de la comarca del Maresme i es troba a trenta quilòmetres al nord de Barcelona. Carrer.JPG
L'agricultura mataronina
Com a la majoria de les poblacions de la comarca, la vinya era antigament la base de l'agricultura local, però la invasió de la fil·loxera a la darreria del segle XIX va reduir considerablement la superfície dedicada a la viticultura.
Gràcies a la repoblació dels ceps amb peus americans, més resistents a les malures, la vinya encara va tenir força importància fins ben entrat el segle XX.
El 1945 la superfície era encara una mica superior a la del regadiu.
Paral·lelament a la regressió de la viticultura es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en què es va utilitzar l’energia elèctrica per a l'extracció de les aigües subterrànies.
La plataforma quaternària que limita amb el mar, formada per l'acumulació de sorres i graves procedents de la disgregació del granit, resulta molt a propòsit per al conreu de regadiu, tant per l'existència de capes freàtiques, com per la bona permeabilitat dels sòls.
Però no tot ha estat fàcil: el pagès ha hagut de reconstruir moltes vegades els camins, esplanar-los, anivellar-los, cercar l'aigua a molta profunditat, canalitzar-la degudament i modificar la qualitat dels terrenys.
Les zones d'horta més fèrtils es troben al pla de Sant Simó i Cinc Sènies, al cantó de llevant, i al pla d'en Boet, amb el Rengle i el Camí del Mig, fins a la riera d'Argentona, al cantó de ponent.
En aquesta darrera direcció és on l'acció urbanitzadora ha engolit més parcel·les dedicades a l'horticultura.
Hi ha també llenques d'horta situades a més altura, però no tenen la importància dels indrets planers.
Fins no fa pas gaire, la collita de la patata primerenca era tinguda com a principal. El seu conreu arrencava de la fi del segle passat i s'havia consolidat vers el 1910 amb l'adopció de la llavor anglesa Royal Kidney, que era la que s'avenia millor amb aquesta classe de producció hortícola, amb vista a l'exportació, i que va fer que el 1932 es declarés obligatòria la denominació d'origen Mataró per a aquesta classe de tubercle obtingut a la comarca i les zones limítrofes.
L'enciam Trocadero i el pèsol també van ser objecte d'exportació. Cap al 1952 es va introduir a Mataró la producció de la clavellina, que poc després passaria a ocupar força extensió, però més aviat com a alternativa, juntament amb d'altres conreus.
La producció floral, doncs, és minsa i es continua amb els conreus d'horta tradicionals (cols, col-i-flors, bròquils, escaroles, pebrots, mongetes, cebes i patates), però s'han millorat les tècniques de l'agricultura intensiva (hivernacles, umbracles, regatge per aspersió), amb la qual cosa l'horticultura manté el seu pes econòmic dins el municipi.
L'any 1986 hi havia conreades 144 ha de secà i 913 ha de regadiu, amb els següents cultius: 27 ha de cereals, 14 de llegums, 203 de tubercles, 90 de flors, 48 de farratges, 50 de fruites, 545 d'hortalisses, 3 de vinya i 77 d'altres.
Serveis i equipaments
- Biblioteca Pública Pompeu Fabra (plaça Occitània, s/n)
- Museu Comarcal del Maresme
Llista d'alcaldes des del 1835
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- El Portal de Mataró
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Municipi adherit a la campanya Una país, una bandera
Mataró | Mataró | Mataró | Mataro | Mataró | Mataró | Iluro | Mataró | Mataró | Mataró
"Mataró"