Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak. Els països que l'envolten són (començant per la Península Escandinava i seguint en sentit horari):

La seva superfície és de 432.800 km², i inclou dues grans entrades: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Bòtnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament, és molt poc antiga: només existeix des del VIè mil·lenni aC. És molt poc profunda (la mitjana és de 57 m; la fondària màxima són 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oceà, en fa la renovació de les aigües molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminació.

La salinitat de la Bàltica és molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermèdia entre l'aigua dolça i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporació), combinada amb una gran aportació d'aigua dolça per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicació amb l'oceà és molt difícil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, amb moltes espècies que són diferents de les seves homòlogues en altres mars.

Dels països que l'envolten, només les Repúbliques Bàltiques i Polònia hi drenen enterament. A més, també Txèquia, Eslovàquia, Ucraïna i Bielorússia hi acaben aportant aigua (indirectament).

Noms

La mar rep diferents denominacions depenent de la llengua:

Mar Bàltica és la forma habitual en les llengües romàniques, les eslaves (polonès, rus, caixubi), les bàltiques i l'anglès.
Mar de l'Est és com l'anomenen totes les llengües germàniques excepte l'anglès, a més del finès (que, tot i tenir-hi els parlants majoritàriament a l'oest, aquests estigueren sota domini suec durant molts segles, i des de la perspectiva sueca sí que queda a l'est, la mar).
Mar de l'Oest és el nom que se li dóna en estonià.

Els diversos noms de la mar en les llengües dels països que l'envolten són, doncs:

Östersjön (suec)
Itämeri (finès)
Балтийское море, Baltískoie More (rus)
Läänemeri (estonià)
Baltijas jūra (letó)
Baltijos jūra (lituà)
Morze Bałtyckie o Bałtyk (polonès)
Bôłt (caixubi)
Ostsee (alemany)
Østersøen (danès)

Ciutats

Les grans ciutats costaneres bàltiques, per ordre de població, són:

Sant Petersburg (Rússia), 4.700.000 hab.
Estocolm (Suècia), 743.703 hab. (àrea metropolitana, 1.823.210 hab.)
Trójmiasto o les Tres Ciutats (Polònia) (àrea metropolitana, 1.035.000 hab.), que inclou
- Gdansk (Polònia), 462.700 hab.
- Gdynia (Polònia), 255.600 hab.
Hèlsinki (Finlàndia), 559.716 hab. (àrea metropolitana, 980.000 hab.)
Riga (Letònia), 760.000 hab.
Szczecin (Polònia), 413.600 hab.
Tallinn (Estònia), 401.774 hab.
Kaliningrad (Rússia), 400.000 hab.
Malmö (Suècia), 259.579 hab.
Kiel (Alemanya), 250.000 hab.
Lübeck (Alemanya), 216.100 hab.
Rostock (Alemanya), 212.700 hab.
Klaipeda (Lituània), 194.400 hab.
Turku (Finlàndia) 175.000 hab.

Ports importants (tot i no ser grans ciutats):

Swinoujscie (Polònia), 50.000 hab.
Ventspils (Letònia), 44.000 hab.
Baltisk (Rússia), 20.000 hab.
Hanko (Finlàndia), 10.000 hab.

Mars d'Europa

Gourt Home::Gourt :: Mar Bàltica

Noms

Ciutats