Gourt Home::Gourt :: Lluna
| Característiques orbitals | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Semieix major | 384.400 km | ||||||
| Perigeu | 363.300 km | ||||||
| Apogeu | 405.500 km | ||||||
| Excentricitat | 0,0554 | ||||||
| Període orbital sideral | 27,3217 dies 27d 7h 43m | ||||||
| Període sinòdic | 29,53 dies | ||||||
| Velocitat orbital mitjana | 1,023 km/s | ||||||
| Inclinació | 5,1454º respecte a l'eclíptica | ||||||
| Període de rotació | Rotació síncrona | ||||||
| Obliqüitat | 1,5424 º resp. a la normal a l'eclíp. | ||||||
| S'allunya de la Terra | 3,8 cm/any | ||||||
| Característiques físiques | |||||||
| Diàmetre mitjà | 3.475 km | ||||||
| Massa | 7,347673·1022 kg | ||||||
| Volum | 2,1958·1010 km3 | ||||||
| Densitat mitjana | 3.344 kg/m3 | ||||||
| Gravetat | 1,62 m/s2 | ||||||
| Velocitat d'escapament | 2,38 km/s | ||||||
| Albedo | 0,12 | ||||||
| Característiques atmosfèriques | |||||||
| Pressió atmosfèrica | 3·10-13 kPa | ||||||
| Temperatura mitjana | |||||||
| mín. | mitj. | màx. |
|---|---|---|
| 40 K | 250 K | 400 K |
Silici Si+
Magnesi Mg+
Característiques orbitals
Revolució sideral i normal
La Lluna tarda 27d 7h 43m 11,5s en girar en torn de la Terra si considerem el gir respecte al fons estel·lar (revolució sideral), però 29d 12h 44m 2,9s si el considerem respecte al Sol (revolució sinòdica), i açò és perquè en aquest lapse la Terra ha girat al voltant del Sol. (vegeu mes. Esta última revolució regeix les fases de la Lluna, eclipsis i marees lunisolars. La immobilització de la Lluna respecte a la Terra s'ha produït perquè la gravetat terrestre actua sobre les irregularitats del globus lunar de manera que en el transcurs del temps la part visible té 4 km menys de radi que la part no visible, estant el centre de gravetat lunar desplaçat del centre lunar 1,8 km cap a la Terra.Libració lunar
L'òrbita de la Lluna descriu una el·lipse al voltant de la Terra. La distància entre els dos astres és variable així com també la velocitat orbital. Degut a efectes gravitatoris, el període de rotació lunar està sincronitzat amb el seu període orbital de manera que la Lluna sempre mostra la mateixa cara cap a la Terra, d'això se'n diu rotació síncrona. Però, atès que la rotació lunar és uniforme i la seva translació no, perquè segueix les lleis de Kepler, es produïx una libració en longitud que ens permet veure un poc de la superfície lunar a l'est i a l'oest de la part que normalment està encarada cap a la Terra. A més, el pla de l'òrbita lunar està inclinat uns 5º respecte a l'eclíptica, pel que es produïx una libració en latitud que ens permet veure alternativament un poc més allà dels pols nord i sud de la Lluna. Per ambdós moviments, el total de superfície lunar vista des de la Terra aconsegueix un 59% del total. Cada vegada que la Lluna creua l'eclíptica, si la Terra i el Sol estan sensiblement alineats (Lluna plena o Lluna nova) es produirà un eclipsi de Lluna o un eclipsi de Sol. Donada la complexitat del moviment, els nodes de la Lluna no estan fixos sinó que donen una volta cada 18,6 anys. L'eix de l'el·lipse lunar no està fix i l'apogeu i perigeu donen una volta completa cada 8,85 anys. La inclinació de l'òrbita varia entre 5º i 5º 18'.Moviment de translació
Per què la Lluna ix aproximadament 3/4 hora més tard cada dia? Açò s'explica fàcilment coneixent l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra.La Lluna completa una volta al voltant de la Terra aproximadament una vegada al mes. Aquest moviment fa que la Lluna avanç al voltant de 12 graus en el cel cada dia. Si la Terra no rotara, veuríem la Lluna creuant la bóveda celest d'oest a este durant dos setmanes, i després estaria dos setmanes absent (durant les quals la Lluna seria visible en el costat oposat del globus).
No obstant, la Terra completa un gir cada dia (la direcció de gir és també cap a l'est). Així, cada dia li porta a la Terra al voltant de 50 minuts més per a estar de front amb la Lluna novament (la qual cosa significa que nosaltres podem veure la Lluna en el cel.) El gir de la Terra i el moviment orbital de la Lluna es combinen, de tal forma que l'eixida de la Lluna es retarda de l'orde de 50 minuts cada dia.
Per a notar el moviment de la Lluna en la seva òrbita, cal tenir en compte la seva ubicació en el moment de la Posta de Sol durant alguns dies. El seu moviment orbital la portarà a un punt més cap a l'est en el cel en el crepuscle cada dia.
Els eclipsis
Es deuen a una extraordinària casualitat el Sol és 400 vegades més gran però està 400 vegades més lluny de manera que ambdós tenen aproximadament la mateixa grandària angular. La Lluna en un eclipsi lunar pot contenir fins a tres vegades el seu diàmetre dins del con d'ombra causat per la Terra. Al contrari en un eclipsi de Sol la Lluna a penes tapa al Sol (eclipsi total) i en determinades part de la seva òrbita, quan està mes distant no arriba a tapar-lo, deixant una franja anul·lar (eclipsi anul·lar). La complexitat del moviment lunar dificulta el càlcul dels eclipsis i s'ha de tenir present en la periodicitat en què estos es produïxen (període Saros).Característiques físiques
La Lluna té 3.475 km de diàmetre, la seva superfície és de 37.700.000 km2 i el seu volum, 21.860.000 km3.
Composició
L'escorça de la Lluna està composta per una varietat d'elements primaris, incloent urani, tori, potassi, oxigen, silici, magnesi, ferro, titani, calci, alumini e hidrogen.Superfície
Superfície_lluna.jpg en primer pla (a la dreta).]] La superfície lunar es divideix en dos grans zones clarament diferenciades pel seu albedo. Les parts més clares s'anomenen terrae i són terres altes literalment cobertes de cràters. Les parts més fosques s'anomenen maria (mars, en llatí) i són grans extensions de lava basàltica que fa mils de milions d'anys va cobrir antigues conques d'impacte.En els terrae lunars, és impossible afegir-hi un nou cràter sense destruir-ne part d'un altre, de tan saturada que n'està la superfície. Des de la Terra se'n poder observar uns 30.000 de 1 km de diàmetre o més, però n'hi ha molts més de més petits. Alguns tenen centenars o milers de milions d'anys d'edat. La falta d'atmosfera, d'efectes meteorològics, i de processos geològics recents han permès que molts d'ells s'hagin preservat durant tant de temps.
El cràter lunar més gran, que també és el més gran del sistema solar, forma la conca d'impacte Pol Sud-Aitken. Aquest cràter està localitzat a la cara oculta, prop del pol sud, i té uns 2.240 km de diàmetre i 13 km de profunditat.
Els maria es troben gairebé exclusivament a la cara visible. Aquesta assimetria es deguda, probablement, a la sincronització entre la rotació i l'òrbita de la Lluna. Aquesta sincronització exposa el costat ocult a més impactes d'asteroides i deixa que els maria de la cara visible es mantinguin pràcticament inalterats durant milions d'anys.
A sobre de l'escorça lunar es troba una capa de pols de roca anomenada regolit. L'escorça i el regolit es troben distribuïts de forma irregular per la superfície lunar. La profunditat de l'escorça varia entre els 60 km de la cara visible i els 100 km de l'oculta, el regolit, en canvi, medeix de 3 a 5 m en els maria i de 10 a 20 m en els terrae.
Atmosfera
La Lluna té una atmosfera quasi insignificant, a causa de la baixa gravetat, incapaç de retindre àtoms de gas en la seva superfície. La totalitat de la seva composició encara es desconeix. El programa Apollo va identificar àtoms d'heli i argó, i més tard, observacions des de la Terra afegiren ions de sodi i potassi l'any 1988. La major part dels gasos en la seua superfície provenen del seu interior. Hi ha un temor que la massa dels gasos de les naus que han aterrat en la lluna hagen creat una pol·lució. Encara que estos gasos ja han d'haver desaparegut, encara hi ha una preocupació que queden restes que impedisquen investigar sobre l'atmosfera real de la Lluna.Com que no hi ha atmosfera, no hi ha res que freni els meteorits que arriben de l'espai i per això hi ha tants cràters. L'absència d'aire, i en conseqüència de vents, impedeix que s'erosione la superfície que transport terra i arena, allisant i cobrint les seves irregularitats. A causa de l'absència d'aire no es transmet el so.
La Terra i la Lluna
Terra_i_lluna.jpg i la Lluna vistes des de l'espai.]] La Lluna per la seva grandària és el sisè satèl·lit del sistema solar. No obstant, si s'adopta com a criteri de comparació el quocient de masses amb el seu planeta resulta que Ganimedes és 1/12500 de la massa de Júpiter, Tità és 1/4700 la massa de Saturn i la Lluna és 1/81,3 la massa de la Terra. Des d'aquest punt de vista, caldria considerar el sistema Terra-Lluna gairebé com un sistema binari. Esta és la raó per la qual els moviments del sistema són molt mes complexos que si la Lluna tinguera molta menys massa i que per a calcular la posició de la Lluna amb certa exactitud faça falta tenir en compte uns 1500 termes.
Les marees
La Terra amb la seva força de gravetat ha deformat la Lluna i en reciprocitat la Lluna i el Sol frenen a la Terra en la seva rotació i eleven la superfície marina dues vegades al dia produint les marees. Ja que el sistema Terra-Lluna pot considerar-se aïllat, s'ha de conservar el moment cinètic del sistema i si la Terra es frena en el seu gir, la Lluna el compensa allunyant-se 3,8 cm cada any, com han demostrat les mesures de distància mitjançant làser, possibles gràcies als reflectors que els astronautes van deixar a la Lluna durant les missions Apollo.Origen de la Lluna
Geoquímics de la Universitat de Michigan han determinat amb molta precisió l'edat de la nostra Lluna, i han arribat a la conclusió de que es va formar fa entre 4.500 i 4.520 milions d'anys, molt probablement com a resultat d'una col·lisió entre la Terra i un altre planeta de la mateixa mida o més gran que Mart. Aquesta hipòtesi, que s'ha fet molt famosa, es coneix com la Teoria del Gran Xoc.
L'exploració lunar
- Més informació a l'article Missions lunars.
Els EUA van seguir diversos programes. El primer va ser el programa Pioneer, després va venir el programa Ranger que estavellava les seves naus contra la Lluna per a aconseguir amb les seves càmeres fotos detallades de la superfície. Només les Ranger 7, 8 i 9 van aconseguir el seu objectiu. El va succeir el programa Surveyor que va aconseguir aterratges suaus de naus no tripulades. El programa Lunar Orbiter va posar naus no tripulades en òrbita lunar per a cartografiar-la i ajudar al programa Apollo a posar un home a la Lluna amb l'Apollo 11, el 21 de juliol de 1969.
Les naus nordamericanes Clementine, Lunar Prospector i l'europea Smart 1 han representat un retorn a la Lluna abandonada des de 1976. Intenten detectar la presència d'aigua congelada en les regions polars, procedent de cometes que s'han estrellat a la Lluna en cràters on mai no arriba la llum solar.
Vegeu també
Si quan es parla de "la lluna" es sol fer referència al satèl.lit de la Terra, en general, una lluna pot ser un satèl·lit natural de qualsevol planeta. Tenen llunes, apart de la Terra, els següents planetes del sistema solar:
Maan | Móna | قمر | Луна | চাঁদ | Měsíc (Země) Månen | Mond | Σελήνη | Moon | Luno | Luna | Kuu | ماه | Kuu | Lune | Moanne (himmellichem) | Lúa | ચંદ્ર | הירח | Mjesec | Luna | Bulan (satelit) | Luno | Luna | 月 | 달 | Loer | Luna (satelles) | Luna | Mėnulis | Mēness | Bulan (satelit) | Maand | Maan | Månen | Månen | Księżyc | Lua | Luna | Луна | Moon | Mesiac (Zeme) | Luna | Месец | Månen | ดวงจันทร์ | Buwan (astronomiya) | Mun (i stap long heven) | Ay | Місяць (супутник) | Mặt Trăng | 月球 | Go̍eh-niû
"Lluna"
