La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.

És usual en molts països que convisquin diversos idiomes oficials en diversos graus de relació: igualtat (en països bilingües, trilingües...), diglòssia (quan un idioma predomina clarament sobre l'altre i és protegit, tot i el caràcter oficial dels dos), compartimentació (quan s'usa una llengua per a determinats afers oficials o l'altre per a altres diferents o quan un idioma nadiu conviu amb les llengües imposades amb el colonialisme).

llengües

Ambihtlicu sprǽc | لغة رسمية | Idioma oficial | Официален език | Yezh ofisiel | Úřední jazyk | Iaith Swyddogol | Amtssprache | Official language | Oficiala lingvo | Idioma oficial | Riigikeel | Virallinen kieli | Langue officielle | Službeni jezik | Hivatalos nyelv | Opinbert tungumál | 公用語 | სახელმწიფო ენა | 공용어 | Offiziell Sprooch | Lokóta ya Leta | Valstybinė kalba | Amtsspraak | Officiële taal | Offisielt språk | Język urzędowy | Língua oficial | Limbă oficială | Государственный язык | Official language | Uradni jezik | Службени језик | Officiellt språk | Opisyal na wika | Räsmi tel | 官方语言 | Koaⁿ-hong gí-giân