Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees, el més important pel que fa al nombre de parlants.

A diferència de les llengües escandinaves, les germàniques occidentals no provenen d'una llengua originària comuna. Tanmateix el fet d'agrupar-se no és només per conveniència geogràfica (al sud del mar del Nord, entre les escandinaves, les cèltiques, les romàniques i les eslaves) sinó també per moltes similituds i característiques compartides.

Classificació

---

Tot i la jerarquització mostrada a continuació, les llengües germàniques occidentals presenten sovint un continu dialectal que en fa difícil la separació, essent dialectes físicament propers de llengües teòricament diferents intel.ligibles entre si.

• Grup ànglic (provinent de l'anglo-saxó)
  • Anglès (amb una significativa influència del francès, especialment en el vocabulari)
  • Escocès
• Frisó
• Baix alemany
  • Baix fràncic
    • Neerlandès
      • Afrikaans (amb influències africanes i malaies)
  • Baix saxó
• Alt alemany
  • Alemany estàndard
  • Luxemburguès
  • Jiddisch
  • Alamànic
  • Alemany suís

Llengües germàniques occidentals

Западногермански езици | Západogermánské jazyky | Westgermanische Sprachen | Δυτική Γερμανική | West Germanic languages | Langues germaniques occidentales | Westgermaanske talen | Zapadnogermanski jezici | Bahasa Jermanik Barat | Westgermaansche Spraken | West-Germaanse talen | Vestgermanske språk | Języki zachodniogermańskie | Západogermánske jazyky | 西日耳曼语支