Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn. Totes elles provénen de l´antic nòrdic, i són membres de la branca germànica de la família indoeuropea.

L'islandès (i gairebé en igual mesura, el feroès) és la més conservadora d'entre elles, cosa que el fa més complex i molt proper al nòrdic original. Així, per exemple, manté les declinacions. Ultra algunes particularitats en el nynorsk, la resta només conserva el genitiu amb -s.

Existeix un alt grau d'intel.ligibilitat entre els parlants de les llengües escandinaves del continent. Així, és possible considerar el danès com a semi-oficial a Suècia, no pas en el sentit que hi sigui reconegut per llei, sinó que els seus parlants poden continuar fent-hi vida normal en danès: comprar, entendre's amb els veïns, però també coses més burocratitzades com ara fer exàmens a la universitat. El mateix pot ser dit a la inversa, i amb el noruec i Noruega.

Com les altres llengües germàniques, els substantius podien tenir originàriament 3 gèneres (masculí, femení i neutre), si bé aquests s'han vist simplificat a dos (comú i neutre) en el cas del danès, el suec i alguns dialectes del noruec.

L'article definit enclític n'és una característica distintiva. Així, per exemple l'indeterminat et hus ('una casa', en danès, noruec i suec), esdevé huset ('la casa'). La següent taula en mostra un exemple amb les diferents paraules per dir "noi":

Català	Suec	Bokmål	Nynorsk	Danès	Islandès	Feroès
un noi	en pojke	en gutt	ein gut	en dreng	strákur	drongur
el noi	pojken	gutten	guten	drengen	strákurinn	drongurin
uns nois	pojkar	gutter	gutar	drenge	strákurar	dreingir
els nois	pojkarna	guttene	gutane	drengene	strákurarnir	dreingirnir

Classificació

Totes les llengües escandinaves provenen de l'antic nòrdic i, en conjunt, representen una mena de continu dialectal que a vegades resulta difícil de dividir, especialment en el cas de les del noruec (amb les seves dues versions escrites oficials). Tot i això hom les separa en dues branques, una d'occidental (o insular), generalment més conservadora, i una d'oriental (o continental), molt més simplificadora gramaticalment i molt més influïda per l'alemany, el baix-alemany i el neerlandès.

• Escandinau Occidental (Insular)
  • Feroès
  • Islandès
  • Noruec Nynorsk
  • Norn (extint)
• Escandinau Oriental (Continental)
  • Danès
  • Noruec Bokmål
  • Suec

Llengües escandinaves | Escandinàvia

Yezhoù skandinavek | Severogermánské jazyky | Nordiske sprog | Skandinavische Sprachen | North Germanic languages | Skandinavaj lingvoj | Skandinaaviset kielet | Langues scandinaves | Norræn tungumál | 北ゲルマン語群 | 북게르만어군 | Šiaurės germanų kalbos | Noordgermaansche Spraken | Noord-Germaanse talen | Nordgermanske språk | Nordgermanske språk | Języki skandynawskie | Língua germânica setentrional | Severogermánske jazyky | Nordiska språk | 斯堪的那维亚语支