Humbert I d'Itàlia (Torí 1844 - Milà 1900). Nascut príncep de Sardenya, es convertí en príncep del Piemont i finalment en el segon rei de l'Itàlia unificada.

Nascut el 14 de març de 1844al Palau Reial de Torí era fill del que seria el rei Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria. Era nét per via paterna del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana i per via materna de l'arxiduc Rainier d'Àustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignan.

Rebé una educació palatina dirigida per Massimo Taparelli, marquès d'Azeglio i pel doctor Pasquale Stanislao Mancini. Des del mes de març de 1858 ingressà a l'exercit sard aconseguit el grau de capità. Participà a la batalla de Solferino (1859) amb la qual s'inicià la unificació italiana. El (1866) va commandar una divisió a la batalla de Custoza contra els austríacs.

El 1868 es casà amb la seva cosina la princesa Margarida de Savoia filla del príncep Ferran de Savoia-Gènova i de la princesa Elisabet de Saxònia. La jove princesa era néta del rei Carles Albert I de Sardenya i del rei Joan I de Saxònia. La parella tingué un únivc fill:

• SM el rei Víctor Manuel III d'Itàlia nat a Roma el 1870 i mort a Alexandria el 1947. Es casà amb la princesa Helena de Montenegro.

La recent unificació del país provocà nombroses tensions socials i les idees socialistes s'estengueren ràpidament sobretot al sud del país i a les zones industrials del nord. Prengué especial força el moviment anarquista que provocaria tres atemptats, dels quals el tercer costà la vida del monarca.

Humbert I rebé el primer atemptat durant un seguit de visites que realitzà al llarg de l'any 1878 per tot el país. Durant la seva estada a Nàpols l'anarquista Giovanni Passanante. El rei sortí il·lès i condemnaren l'anarquista a pena de mort commutada pel rei per la de treballs forçosos al llarg de la vida del regicida. El segon atemptat es produí l'any 1897 a Roma el regicida era un treballador del metall: Pietro Acciarito. El tercer i mortal atemptat es produí a Milà l'any 1900 i de nou fou un anarquista, Gaetano Bresci.

Durant el regnat d'Humbert, s'aprovà la incorporació italiana a la Triple Aliança, junt amb Àustria i Alemanya. Malgrat que molts italians observaven amb recel la recent unió militar amb l'antic enemic austríac. També va proposar l'expansió colonial a l'Àfrica.

El cas Bava. L'any 1898 s'originaren un seguit de disturbis a la ciutat de Milà que foren durament represaliats per les tropes del general Florenci Bava-Beccaria. Aquest general utilitza els canons per frenar les manifestacions i provocà la mort de més de cent manifestants segons les autoritats o fins a 350 segons els manifestats. El rei envià un telegrama de mercès al general i posterior li atorga l'Ordre del mèrit militar dels Savoia provocant un gran ennuig popular.

Referent a les relacions amb el Papat. Humbert I ratificà la italianitat dels territoris del Laci i de la ciutat de Roma la qualcosa seguí distanciant la monarquia italiana dels Savoia i el Papat.

Reis d'Itàlia

Umberto I o'r Eidal | Umberto I. (Italien) | Umberto I of Italy | Umberto la 1-a (Italio) | Humberto I | Umberto I | Humbert Ier d'Italie | אומברטו הראשון | Umberto I di Savoia | ウンベルト1世 | Umberto I van Italië | Humbert I | Humberto I de Itália | Умберто I | Umberto I | 翁貝托一世