Hongria

Hongria és una república de l'Europa central. Limita al nord amb Eslovàquia i Ucraïna, a l'est i al sud-est amb Romania, al sud amb Sèrbia i Croàcia, i a l'oest amb Eslovènia i Àustria.

Història

L'arrivada de les tribus magiars sota el comandament del cabdill Àrpad des de les planes d'Europa central l'any 896 marca l'inici del primitiu Estat hongarès. Als voltants de l'any 1000 el rei Esteve es converteix al cristianisme. Durant l'Edat Mitjana el regne hongarès s'estendrà al vessant sud dels Carpats, a la plana del Danubi, englobant el que avui són Eslovàquia, Transsilvània, Vojvodina i Eslavònia.

La desfeta hongaresa a la batalla de Mohács (1526) comportarà la pràctica desaparició del regne, del que sols restarà una estreta franja de territori a la part occidental d'aquest i amb capital a Pózsony (Pressburg, actualment Bratislava). Unit dinàsticament a les possessions dels Habsburg, no serà fins a finals del segle XVII i principis del XVIII que es produeix la reconquesta del territori perdut.

La revolució de 1848 provocarà la revolta d'Hongria i la seva proclamació d'independència sota el govern de Lajos Kossuth. Els Habsburg sufocaran la revolta l'any següent amb l'ajut de la Rússia de Nicolau I, s'inicia llavors un període de repressió política que sols s'atenuarà a partir de 1860.

Després de la derrota austriaca a la batalla de Sadowa (1866) el govern imperial acordarà amb les personalitats hongareses més influents la restauració de les institucions pròpies, materialitzat el 1867. Fins el final de la Primera Guerra Mundial el govern estarà en mans de l'aristocràcia terratinent, que endegarà una campanya de magiarització de les minories étniques del seu territori.

A causa de la derrota a la Gran Guerra esclatarà a Budapest el novembre de 1918 una revolta que durà a la proclamació de la República, presidida pel comte Mihály Károlyi. Al març de 1919 els comunistes dirigits per Béla Kun assumiran el poder fins ser derrotats per les forces contrarrevolucionàries.

Pel Tractat de Trianon (1920) es sancionarà la pèrdua de dues terceres parts del territori hongarès. Sota un règim autoritari presidit per l'almirall Miklos Horthy, Hongria s'acabarà alineant amb l'Eix i entrant a la Segona Guerra Mundial al costat d'aquest.

Subdivisions

Hongria és una república. El seu nom oficial és Magyar Köztársaság, o República Hongaresa. El país està dividit en megye o províncies, ciutats autònomes i la capital.

Capital:
- Budapest
Províncies:

Ciutats autònomes:

Geografia

Hu-map.png)]]

Geografia física

Hongria es pot dividir en tres zones principals: el nord muntanyós (amb turons i muntanyes baixes prop de la frontera eslovena, la més elevada de les quals és el Kékes, amb 1.014 m), la gran plana a l'est del Danubi (l'Alföld) i la part occidental, també plana amb alguns turons, on destaca el llac Balaton i les muntanyes Bakony.

Compta amb tres grans rius, el Danubi i els seus afluents Tisza i Drava, a més a més de llacs de diversa consideració, com el ja esmentat Balaton i el Fertö o Neusiedler, a la frontera amb Àustria.

La superfície és de 93.030 km².

Geografia humana

A Hongria hi viuen poc més de deu milions d'habitants (10.006.835, estimació del 2005), amb un creixement anual negatiu (-0,29% al 2003). La majoria dels hongaresos pertanyen a l'ètnia magiar (89,9%) que parlen hongarès, tot i que també hi ha una població important de gitanos i d'altres minories europees, com romanesos, alemanys, serbis o eslovacs. La capital és Budapest.

L'índex d'alfabetització és força alt (99,4% al 2003). Els hongaresos han desenvolupat una literatura de bona qualitat a nivell mundial, amb autors reconeguts com Imre Kertész, Sándor Petöfi o Sándor Márai.

La capital del país és Budapest, i les ciutats principals són Debrecen, Miskolc, Szeged, Pécs i Györ.

Enllaços externs