Gourt Home::Gourt :: Fructosa
La Fructosa és un sucre simple (monosacàrid) que troba en molts aliments i un dels tres sucres més importants dels que es troben en la sang, juntament amb la glucosa i la galactosa. Contenen fructosa: la mel, les fruites i alguns tubercles, arrels i bulbs com ara la remolatxa, el boniato, la xirivia i la ceba; conjuntament amb sacarosa i glucosa. La fructosa també s'obté per digestió enzimàtica de la sacarosa.
Pacients de diabetes mellitus o hipoglicèmia consumeixen fructosa ja que té un índex glicèmic de 32, molt baix respecte al sucre. Aquesta propietat es deguda a que la via metabòlica encarregada de degrada la fructosa en el fetge és molt més llarga i complexa, amb diferents passos de fosforilació i molts més enzims involucrats.
Estructura
D-fructose.png La fructosa, o levulosa, és un monosacàrid levorotatori amb la mateixa fórmula empírica que la glucosa però amb una estructura diferent. Tot i que la fructosa és una hexosa (6 àtoms de carboni), normalment es troba com a un hemiacetal anul·lar de 5 àtoms, classificant-se com una furanosa. Una altra diferència amb la glucosa és el fet que la fructosa conté un grup cetona -O- en comptes d'un aldehid i per tant és una cetosa.
Un apunt mnemotècnic: el primer -OH apunta en direcció oposada al segon i tercer -OH.
Isomerisme
La D-fructosa té la mateixa configuració en el seu penúltim carboni que el D-gliceraldehid. Aquesta estructura isomèrica fa que sigui més dolça.Efectes sobre la salut
La fructosa depèn de la glucosa per tal d'ésser absorbida als intestins i finalment passi al corrent sanguini. Els transportadors de membrana GLUT-5 i GLUT-2 són els encarregats d'aquests fenòmens de transport. L'absorció de fructosa en absència de glucosa és molt baixa acumulant-se en l'intestí gros on serveix d'aliment per a la flora que hi resideix produint gasos. L'ingesta d'un excés de fructosa també afavoreix la retenció d'aigua. Aquests efectes donen lloc a l'expansió de l'abdomen, flatulència, femtes no compactes i fins i tot diarrea depenent de les quantitats ingerides i d'altres factors.
S'ha implicat la fructosa en l'etiogènesi de l'obesitat (Elliott et al 2002), i en elevar el colesterol LDL i els triglicèrids produint l'anomenada síndrome metabòlica.
La fructosa també pot quelar minerals en la sang. Aquest efecte és especialment important pel que fa a micronutrients que es troben en molt baixes quantitats com el coure, el crom i el zenc. El quelatge d'una petita part d'aquests ions pot dur a una deficiència dels mateixos produint carències, problemes del sistema immunitari i fins i tot resistència a la insulina, un dels factors implicats en la diabetes mellitus de tipus II.
La fructosa és un sucre reductor, com tots els monosacàrids. Tanmateix, es considera que és deu vegades més activa que la glucosa a l'hora de glicosilar proteïnes. Per tant, el seu consum ha de ser limitat per tal de reduir els danys cel·lulars i moleculars derivats de la glicosilació. Aquest efecte podria contribuir de manera substancial en moltes malalties associades amb l'edat.
Fruktose | Fruchtzucker | Φρουκτόζη | Fructose | Fruktozo | Fructosa | Fruktoos | Fruktoosi | Fructose | פרוקטוז | Fruttosio | フルクトース | Fruktos | Fruktozė | Fructose | Fruktoza | Frutose | Fruktos | ฟรุคโตส | Фруктоза | 果糖
"Fructosa"