Tang.jpg La dinastia Tang (唐朝, pinyin: tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc Dinasties i els Deu Regnes a Xina. La decadència dels ultims anys de la dinastia va portar a un fraccionament del poder polític. Tenia la seva capital a Chang'an (actual Xi'an), llavors la ciutat més poblada en el món.

Els historiadors consideren la Dinastia Tang com un moment d'esplendor de la civilització xinesa. El seu territori, adquirit mitjançant les conquestes militars dels seus primers governants, va ser major que el de la dinastia Han. Estimulada pel contacte amb Índia i Orient Mig a través de la Ruta de la Seda, l'imperi va viure un auge de la creativitat en nombrosos camps. El budisme, que havia sorgit en Índia en l'època de Confuci, va continuar creixent durant el període Tang i va ser adoptat per la família imperial, convertint-se en una part essencial de la cultura tradicional xinesa. El desenvolupament de la impremta de blocs va estendre la difusió de les obres escrites a públics més amplis.

Westerner on a camel.JPG El període Tang fou l'edat daurada de l'art i la literatura xinesa. El sistema de govern per funcionaris va anant-se perfeccionant, estava format per una gran classe de lletrats confucians seleccionats a través dels exàmens de l'administració. Aquest procediment competitiu va ser inicialment dissenyat per a captar als millors talents per al govern, però alhora servia per a crear un cos d'oficials professionals sense bases de poder autònomes territorials ni funcionals. Això servia a la família imperial per a desempallegar-se de la dependència de poderoses famílies aristocràtiques i caps militars.

I així va ser, aquests oficials erudits van guanyar un cert estatus en les seves comunitats locals, així com llaços familiars i valors compartits que els connectaven a la cort imperial. Des dels temps de la dinastia Tang fins als últims dies de l'imperi Qing al 1911, els oficials erudits van funcionar sovint com intermediaris entre la població rural i el govern.

Cap a mitjans del segle VIII, el poder Tang havia decaigut. La derrota militar en 751 devant els àrabs a la batalla del Tales va marcar el final de l'autoritat Tang a l'Àsia Central. La inestabilitat econònica interna i la subsegüent rebel·lió de AnLushan va assenyalar el començament del declivi militar per a l'imperi Tang. El mal govern, les intrigues de la cort, l'explotació econòmica i les rebel·lions populars van afeblir a l'imperi, permetent al cap militar Zhu Wen arravassar el tron per a fundar la seva pròpia dinastia. D'aquesta manera, va començar un nou període de fragmentació en la història de Xina: El període de les Cinc Dinasties i els Deu regnes. Tang-map1.gif | Història de la Xina

Тан | Tang-dynastiet | Tang-Dynastie | Tang Dynasty | Dinastio Tang | Dinastía Tang | Tang-dynastia | Dynastie Tang | Tang-dinasztia | Dinasti Tang | Dinastia Tang | 唐 | 당나라 | Tang dinastija | Tang-dynastie | Tang-dynastiet | Dynastia Tang | Dinastia Tang | Династия Тан | Dinastija Tang | Tangdynastin | Tang Hanedanlığı | Nhà Đường | 唐朝