Conjugar és l'acte de comparar diverses coses entre si. En gramàtica s'anomena així a l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet. Així, es pot combinar els distints morfemes per a formar verbs conjugats en mode, temps, nombre, persona; i el llengües clàssiques —llatí i grec— en veu (passiva, mitja en grec, i activa); altres, com l'anglès, tenen una conjugació molt simple.

Ex.: en el verb conjugat "corríem" es veu la conjugació de mode (indicatiu), temps (pretèrit o passat imperfecte), nombre (plural) i persona (primera persona).

En català existeixen 3 tipus de conjugacions regulars:

• 1ª conjugació "-ar": Cantar, comprar, estudiar
• 2ª conjugació "-er", "-re": Còrrer, prendre, estrényer
• 3ª conjugació "-ir": Fugir, imprimir, obrir
  • Verbs incoatius: servir (jo servisc/servesc/servixo/serveixo, tu servixes/serveixes,...)
  • Verbs purs: dormir (jo dorm/dormo, tu dorms,...)

Gramàtica

Konjugation (Grammatik) | Grammatical conjugation | Konjugacio | Conjugación | Conjugaison | בניין (שפה) | 活用 | Vervoeging | Koniugacja (językoznawstwo) | Conjugação (biologia) | Konjugation | Codjowaedje