Cisjordània

Cisjordània és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà de 20-40 km de d'ample, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia del cessament al foc que separa el territori de l'estat d'Israel. El territori de la Cisjordània és administrat per Israel, però, governat com a nació autònoma per l'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza.

Denominacions

Etimològicament, "Cisjordània" designa la "región a la vora (cis-), de fet, a l'oest, del Jordà". Els angloparlants utilitzan generalment el terme West Bank, la "Ribera de l'Oest". A Israel, el govern i alguns israelians han adoptat la denoinación יהודה ושומרון "Yehuda véShomron" (literalment "Judea i Samària"), en referència als territoris bíblics dels dos regnes que van sortir del cisma entre la Judea (amb capital a Jerusalem) i Israel (la capital del qual era Samària). Altres israelians utilitzan l'expresió hebrea הגדה המערבית, "haGada haMa'aravit". En àrab, la segona llengua oficial de l'estat d'Israel, s'utilitza sovint la denominació de فلسطين, "Palestina".

Israel i la Cisjordània

D'acord a la decisió de les Nacions Unides del 29 de novembre, 1947, es va dictaminar la partició de la Palestina en dos estats independents, un estat jueu i un estat àrab; l'estat àrab hauria d'estar localitzat a la regió de la Cisjordània. No obstant això, els països àrabs van rebutjar el pla de partició, i van declarar la guerra a l'estat israelià. L'armistici de 1949 va donar fi a la contesa, i l'àrea de Cisjordània va formar part de facto de l'estat de Jordània. El 1950, Jordània va intentar annexar de jure la Cisjordània, la qual cosa no va ser reconeguda per cap país. Després de la guerra dels sis dies del 1967, Israel va prendre aquest territori. Actualment l'administra sota un règim militar. Jordània va renunciar al territori cisjordà oficialment el 1988.

Els israelians es refereixen a aquest territori com a territori "disputat"; però, els palestins el consideren territori "ocupat", adjectiu que també ha estat utilitzat per les Nacions Unides.

Població i govern

La principal ciutat palestina de Cisjordània és Jerusalem oriental, el qual és el centre cultural, religiós i turístic de la Cisjordània. Altres ciutats importants són Belem, Hebron, Jericó, Ramalla, Nablús, Tul Kárem, Yenín i Kalkila.

A més de les ciutats palestines, existeixen a Cisjordània més de 200 assentaments israelians, quatre dels quals han estat desmantellats com a part del pla de retirada unilateral israelí. També hi existeixen 19 camps de refugiats palestins. La població del territori és de 2,1 milions d'habitatns, dels quals 235.000 viuen a Jerusalem Oriental, 140.000 a Hebron i 116.000 a Nablús. Als 19 camps de refugiats habiten 150.000 persones. Als assentaments israelians viuen 400.000 habitants, la meitat probablement a Jerusalem Est, secció annexada per Israel el 1981.

Encara que el territori és administrat per Israel, té un cos governamental propi, l'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza.

Vegeu també

Palestina | Israel

Gourt Home::Gourt :: Cisjordània

Denominacions

Israel i la Cisjordània

Població i govern

Vegeu també