El cinema és una art i un dels entreteniments més populars a gairebé tot el món. Es basa en la il·lusió de moviment que es produeix en projectar imatges fixes gravades en una pel·lícula de cel·luloide a una frequència (habitualment) de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència retiniana.

Història i antecedents del cinema

---

Segle XI

• Es té constància de l'existència d´ombres xineses des d'aquesta època, i possiblement ja existien des de molt abans.

Segle XVI

• Leonardo da Vinci ja fa una descripció tècnica de la cambra obscura.

Segle XVII

• Des de mitjan segle la llanterna màgica havia estat descrita i explicada. A partir d'aquest moment es difon per tota Europa.
• 1676: Isaac Newton presenta els seus treballs sobre la persistència retiniana.

Segle XVIII

Robertson, el més famós dels llanternistes, oferirà a finals de segle els seus cèlebres espectacles de fantasmagories.

Segle XIX

• 1825: John Ayrton Paris va ser qui amb més èxit va comercialitzar el taumatrop, la joguina òptica bàsica.
• 1832: Plateau dissenya el fenaquistiscopi.
• 1834: El matemàtic anglès William George Horner inventa el zootrop.
• 1837: Daguerre fa el primer daguerrotip.
• 1877: Émile Reynaud presenta el praxinoscopi. Només un any després crearà el Praxinoscopi-Teatre.
• 1891: Edison fa la primera demostració d'un nou invent: el kinetoscopi.
• 1895: Apareix el cinematògraf, invenció atribuïda als germans Lumière. El 28 de desembre de 1895 els germans Lumière projectaren publicament la sortida dels obrers d'una fàbrica francesa.

Segle XX

• 1903 El gran robatori del tren
• George Méliès
• 1915: El naixement d'una nació, de David Wark Griffith

• El cinema còmic mut:
  • Mack Sennet
  • La quimera de l'or(1925), de Charles Chaplin
  • El maquinista de la general(1926), de Buster Keaton

• 1927: Primera pel·lícula parlada: "El cantant de jazz"

• L' expressionisme alemany:
  • El gabinet del Dr. Caligari (1919), de Robert Wiene
  • Nosferatu (1921), de Friedrich Wilhelm Murnau
  • Metròpoli (1927) , de Fritz Lang
• Avarícia (1924), de Erich von Stroheim

• El cinema soviètic:
  • El cuirassat Potemkin (1925), de Sergei Mikhailovich Eisenstein
  • La mare (1926), de Vsevolod Pudovkin
  • La terra (1930), d'Alexander Dovjenko

• El cinema de gàngsters:
  • La llei de l'hampa (1927), de Josef Von Sternberg

• La passió de Joana d'Arc (1928), de Carl Theodor Dreyer
• Un chien andalou (1928), de Luis Buñuel i Salvador Dalí

• Clàssics del terror:
  • Dràcula(1931), de Tod Browning
  • El doctor Frankenstein(1931), de James Whale
  • King Kong(1936)

• La gran il·lusió(1937), de Jean Renoir

• L'edat d'or del sistema d'estudis:
  • Blancaneus i els set nans (1937), de Walt Disney
  • Bringing up baby (1938), de Howard Hawks
  • Allò que el vent s'endugué (1939)
  • La diligència) (1939), de John Ford
  • El màgic d'Oz (1939)
  • Ciutadà Kane (1941), d'Orson Welles
  • El falcó maltès (1942), de John Huston, primera pel·lícula de cinema negre
  • Casablanca (1943)
  • Duel al sol (1946), de King Vidor
  • Gilda (1946)
  • Els millors anys de la nostra vida (1946), de William Wyler
  • Cantant sota la pluja (1953)
  • La llei del silenci (1954), d'Elia Kazan
  • Rebel sense causa (1955), de Nicholas Ray
  • Vertigo (1958), d'Alfred Hitchcock
  • Ningú no és perfecte (1959), de Billy Wilder
  • The hustler (1962), de Robert Rossen
  • La pantera rosa (1964), de Blake Edwards
  • Point blank(1967), de John Boorman
  • Bonnie i Clyde (1967) , d'Arthur Penn
  • Grupo salvaje (1969), de Sam Peckinpah

• El neorealisme italià
  • Roma, ciutat oberta(1945), de Roberto Rosellini.
  • El lladre de bicicletes (1948), de Vittorio de Sica

• Orfeu (1950), de Cocteau, Jean
• Les vacances del Sr. Hulot (1951), de Jacques Tati

• Els mestres japonesos:
  • Contes de Tòkio (1953) , de Yasujiro Ozu
  • Els set samurais (1954), d'Akira Kurosawa
  • L'intendent Sansho (1954), de Kenji Mizoguchi
• Zatoichi (2003), de Takeshi Kitano

• El setè segell (1957), d'Ingmar Bergman

• La nouvelle vague francesa:
  • Els quatre-cents cops (1958), de François Truffaut
  • Al final de l'escapada (1959), de Jean-Luc Godard

• El free cinema britànic

• El nou cinema alemany

• La dolce vita (1960), de Federico Fellini
• La nit (1961), de Michelangelo Antonioni
• Per un grapat de dòlars (1964), de Sergio Leone, primer "spaghetti-wèstern"
• L'evangeli segons Sant Mateu (1964), de Pier Paolo Pasolini
• 2001: Una odissea de l'espai (1968), de Stanley Kubrick
• Easy Rider (1969), de Dennis Hopper
• Mort a Venècia (1971), de Luchino Visconti.
• El padrí (1972), de Francis Ford Coppola
• Chinatown (1974), de Roman Polansky
• Taxi Driver (1976), de Martin Scorsese
• La guerra de les galàxies (1977), de George Lucas.
• Annie Hall (1977), de Woody Allen
• Blade Runner (1982), de Ridley Scott
• Foc al cos (1982), de Lawrence Kasdan
• Platoon (1986), de Oliver Stone
• Vellut blau (1986), de David Lynch
• Sorgo roig (1988), de Yimou, Zhang
• Do the right thing (1989), de Spike Lee
• Akira (1989)
• Tres colors blau blanc roig (1993), de Krzysztof Kieslowski
• A través de les oliveres (1994), de Abbas Kiarostami
• Ladybird, ladybird (1994), de Ken Loach
• Exòtica (1994), de Atom Egoyan
• La mirada d'Ulisses (1995), de Theo Angelopoulos
• Conte d'estiu (1996), de Eric Rohmer

Pàgines que s'hi relacionen

---

• Academy of Motion Picture Arts and Sciences
• Actors
• Compositors de bandes sonores
• Directors de cinema
• Banda sonora
• Gènere cinematogràfic
• Premis cinematogràfic
• Productora cinematogràfica
• Crítiques cinematogràfiques
• Títols rellevants de la història del cinema

Enllaços externs

---

• Museu del Cinema de Girona

Cinema | Cultura

Cinemagrafía | Film | Film | Filmkunst | Film | Cine | Kino | Cine | चलचित्र | Film | Film | Film | 映画 | Film | Film | 电影 | Film