Al Gènesi, capítol novè versicles del 18 al 29, Canaan és el fill de Cam i pare de Sidó, el seu primogènit, i Het. Fou maleït per Noè a què els seus descendents fossin esclaus de Jàfet i Sem per què el seu pare Cam el va veure despullat mentre estava begut.

Geogràficament abasta tota la franja sirofenícia. La frontera dels canaeneus anava des de Sidó, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i girant cap a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, fins arribar a Leixa.

Canaan no tenia unitat geogràfica ni política. Hi havia cinc zones principals:

1. La costa. No era hebrea sinó fenícia. El sud de la costa era domini dels filisteus, un poble indoeuropeu no semita.
2. Galilea, al nord de Canaan. Zona rica en aigua, amb les fonts del Jordà, i el llac Tiberíades. Zona rica en agricultura, culturalment potent, amb la plana de Jasrael, la ciutat de Meguido, el Golan (zona elevada i poc poblada però que és com una balconada que domina tota la Galilea).
3. Cisjordània, al sud. És la zona central, amb Samaria com a capital. No hi ha un tall de separació amb la Transjordània; el riu Jordà és una via de comunicació. Zona rica i famosa pels seus remats.
4. Menys important, és Xfelà. Zona intermitja que fa de frontera entre els pobles de la costa i els hebreus.
5. Judà, al sud, és un desert de muntanyes, sense aigua, sense minerals, però amb la important ciutat de Jerusalem. Amb totes les guerres que hi ha hagut a aquestes terres, Jerusalem mai ha interessat a ningú; per això ha perdurat i per això anomenem jueus els seus habitants (de Judà).

L’antiga religiositat cananea basa el seu culte en la fertilitat. El més important és el déu de la pluja. Hi ha una tríada de déus. El déu El és el superior. El poble pateix set i la mar els fa por. El déu El envia el seu fill Baal a ajudar la gent. Aquesta mitologia encara és viva al cristianisme amb la Santíssima Trinitat. Els antics israelites participaven del culte a Baal i van rebre moltes pressions a causa d’això per part de profetes i reis.

A l’època antiga, bíblica, els habitants d’aquestes terres eren els israelites. Actualment els hem d’anomenar israelians. Entre uns i altres (en el temps) hi ha els jueus. Al segle II dC. el poble és obligat a abandonar la seva terra. Des d’aleshores anomenem aquesta gent jueus perquè són les persones que fora d’Israel segueixen la fe judaica.

Gènesi | Història d'Israel | Regions antigues

Kanaan | Canaan | Canaán | Kanaaninmaa | Canaan | כנען | カナン | Kanaän | Kanaan | Canaã | Canaan | Kanaan