El bokmål (llengua del llibre) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, fruit de la norueguització del danès. Escrit habitualment per gairebé el 90% de la població, és clarament la forma escrita preponderant a Noruega, molt per davant del nynorsk.

Conegut fins el 1929 com a riksmål (llengua del país) el bokmål és una adaptació del danès, que dominava tots els àmbits oficials i literaris de Noruega fins que el país se separà de Dinamarca a inicis del segle XIX, a la varietat dialectal de la classe alta d'Oslo. A partir de la dècada de 1840 la sintaxi començà a ser adaptada a la parla local, si bé no fou fins a l'adopció el 1907 d'unes reformes ortogràfiques promogudes anys abans per Knud Knudsen que canvià de manera substancial.

Malgrat mantenir-se proper al danès, el bokmål n'ha divergit amb detalls notables (o simplement ha acceptat dues possibles formes de dir quelcom). N'és un exemple la manera de dir els nombres a partir de 20, que antigament s'estructuraven "unitat+i+desena" (típic del danès, i en ell potser per influència de l'alemany i el neerlandès) i que ara accepten també l'ordre "desena+unitat". Així, per exemple, per dir "vint-i-u" hom pot triar entre enogtyve ("u-i-vint") o tjueen ("vint-u").

En bokmål hi ha, teòricament, tres genères per als substantius: masculí, femení i neutre (com l'antic nòrdic o al nynorsk). A la pràctica però s'accepta que tots els mots femenins es conjuguin com els masculins, tal i com es fa en el danès (i per tant també en la versió més conservadora (=danitzant) del bokmål, el riksmål), de manera que els gèneres es reduiexin a dos: comú i neutre.

Llengües escandinaves | Noruega

Bokmål | Букмол | Bokmål | Bokmål | Bokmål | Bokmål | Bokmål | Bokmål | Bokmål | נורבגית ספרותית | Bókmál | Bokmål | ブークモール | Bokmål | Bokmål | Bokmål | Bokmål | Dano-norueguês | Bokmål | Букмол | Bokmål | Bokmål | Bokmål