Sagrada_Familia.JPG | Ramblas1.JPG
Barcelona és la capital de Catalunya, la comarca del Barcelonès i la província de Barcelona. És on es troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.
El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat.
La part del pla de Barcelona més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).
En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants
Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potència econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal
A partir del segle XIV la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.
Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa afavorir la progressiva industrialització al següent segle. Al llarg de la segona meitat del segle XIX coincidint amb el projecte de derrocament de les muralles que envoltaven la ciutat es va procedir a incorporar les altres poblacions del pal de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Marti de Provençals, això va permetre a la ciutat poder aqplicar llurs porjectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929.
L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.
Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, així va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa herència del seu passat agricola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels inmigrants procedents d'altres parts de la Península Ibèrica. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.
Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
Al barri antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del barri antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic.
La Rambla és el carrer més visitat de la ciutat; on es troben edificis emblemàtics com el Liceu o el mercat de la Boqueria.
Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98.600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, el nom complet del qual és Reial Club Deportiu Espanyol i que disputa els seus partits a l'estadi olímpic Lluís Companys, situat a la muntanya de Montjuïc.
A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior.
Barcelona és un centre molt important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies. Barcelona també és l'origen d'un nombre important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat amb poblacions catalanes a més de 80 quilòmetres de distància, incloent-hi les altres tres capitals de província. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves xarxes: el Trambaix i el Trambesòs.
Barcelona | Catalunya | Capitals Europees
Barzelona | برشلونة | Barcelona | Барселона | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Βαρκελώνη | Barcelona | Barcelono | Barcelona | Barcelona | Bartzelona | بارسلون | Barcelona | Barcelone | Barcelona | Barcelona | ברצלונה | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Barcellona | バルセロナ市 | ბარსელონა | 바르셀로나 | Barcino | Barselona | Barcelona | Barselona | Barselona | Barcelona | Barcelona (stad) | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Барселона | Barcillona catalana | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Barcelona | Барселона | Barcelona | บาร์เซโลนา | Lungsod ng Barcelona | Barselona | Барселона | 巴塞罗那
This article is licensed under the GNU Free Documentation License.
It uses material from the
"Barcelona".
Home Page • arts • business • computers • games • health • hospitals • home • kids & teens • news • physicians • recreation• reference • regional • science • shopping • society • sports • world