L
És considerat un grup propi dins la família de llengües indoeuropees, si bé hom hi ha trobat relacions amb el grec i les llengües indoiranianes. En tot cas és una llengua satem.
Està divida en dos grans grups dialectals: l'oriental (oficial a la República d'Armènia, i que també és l'usat pels armeno-parlants de l'Iran) i l'occidental (predominant a l'Orient Mitjà i entre la diàspora armènia a Europa i Amèrica).
Les consonants oclusives tenen els seus propis signes en l'alfabet armeni, i disposen de formes propis en la seva transcripció llatina: փ (p῾), թ (t῾), ծ (c῾), ճ (č῾), ք( k῾).
L'armeni no té gènere, ni tan sols es diferencia en els pronoms personals. La flexió nominal, però, preserva diferents classes de noms a partir de les seves arrels. Els substantius es declinen en set casos diferents: nominatiu, acusatiu, locatiu, genitiu, datiu, ablatiu i instrumental.
La conjugació de l'armeni és un bon exponent de l'arcaicisme d'aquesta llengua, i manté força formes verbals. Les formes afirmatives dels verbs es conjuguen de forma diferent que les negatives.
Армянская мова | Арменски език | Arménština | Armensk (sprog) | Armenische Sprache | Armenian language | Armena lingvo | Idioma armenio | Armeenia keel | Armeniera | زبان ارمنی | Armenian kieli | Arménien | Airméinis | ארמנית | Örmény nyelv | Հայերեն | Bahasa Armenia | Lingua armena | アルメニア語 | სომხური ენა | 아르메니아어 | Bahasa Armenia | Armeens | Język ormiański | Língua arménia | Limba armeană | Армянский язык | Armenščina | Armeniska | ภาษาอาร์เมเนีย | Ermenice | Årmenyin | 亚美尼亚语