Argila

Aquest article és sobre el material. Per al Comte de Rasès vegeu Argila (comte).

L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldespàtiques, compost principalment per silicats d'alúmina hidratat - Al₂O₃ · 2 SiO₂ · 2 H₂O. Les partícules d'argila, inferiors a les 4 micres de diàmetre, poden conformar un sòl homogeni (també anomenat argila) o bé formar part formar part d'un sòl heterogeni (i en aquest cas l'argila és la fracció més fina del sòl). Els sòls argilosos són altament impermeables. Les roques formades a partir de l'argila són les argilites.

Als buits entre grans d'argila sempre hi ha aigua, amb ions dissolts. La concentració i valències d'aquests ions controlen la distància entre partícules. Això succeeix perquè les partícules, normalment en forma de disc, estan polaritzades de manera que les càrregues negatives s'acumulen a les bases del disc. Així, els cations de l'aigua són atrets i s'acumulen en les bases del disc, impedint que d'altres partícules s'hi acostin. Al seu torn, la distància entre partícules controla el comportament macroscòpic del sòl:

Si les partícules es toquen, es crea una estructura floculada, molt rígida.
Si en canvi, no es toquen, es crea una estructura no floculada, molt menys rígida.
- Si la distància és petita, l'estructura serà agregada i les argiles, poc deformables.
- Si, en canvi, la distància entre partícules és petita, l'estructura serà molt més dispersa, molt deformable.

Els minerals més comuns dins les argiles són:

la caolinita, de fórmula Si2O5Al2(OH)4;
la montmorillonita, de fórmula Si4O10Al5/3Mg1/3Na1/3(OH)2;
la illita, de fórmula KAl2(AlSi3O10)(OH)2.

L'argila té dues propietats bàsiques:

Adquireix plasticitat al barrejar-la amb aigua
S'endureix en escalfar-la en un forn ceràmic per sobre de 750 ºC

Geologia | Materials

Gourt Home::Gourt :: Argila