Anglaterra (England en anglès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població. La seva bandera és la Creu de Sant Jordi.

El nom Anglaterra vol dir "terra dels angles", que era una de les tribus germàniques que van envair Gran Bretanya, al segle V juntament amb els saxons i els juts. Cal no confondre Anglaterra amb Gran Bretanya, que és una illa que inclou també Escòcia i el País de Gal·les, ni amb el Regne Unit, que inclou a més Irlanda del Nord. El nom Albio, d'origen llatí; i que feia referència als penyasegats de Dover, també s'utilitza de vegades en sentit literari.

Història

Abans de l'arribada dels romans, el territori que avui comprèn Anglaterra estava ocupat per tribus cèltiques. Roma va envair la Gran Bretanya al segle I, i s'hi va mantenir fins al segle IV.

Durant el segle V, diverses tribus germàniques (principalment angles, juts i saxons), van envair la Gran Bretanya, desplaçant-ne les poblacions celtes originàries cap a l'oest (País de Gal·les i Cornualla) i al Nord (Escòcia). Aquesta invasió es coneix com a conquesta anglosaxona. A partir del segle VIII, Anglaterra va patir incursions constants per part dels vikings.

La Batalla de Hastings, el 1066, és un moment crucial de la Història d'Anglaterra: els normands, capitanejats per Guillem el Conqueridor, derroten els saxons i envaeixen Anglaterra. Tot i que no desplacen la població originària, els normands ocupen totes les posicions de poder, formen la nova aristocràcia i imposen el seu sistema legal i fiscal.

Política

Al 1707, amb l'Acte de la Unió, que va crear el Regne Unit, Anglaterra va deixar d'existir com a entitat política independent. Tot i que recentment s'ha restaurat el parlament escocès i creat una assamblea gal·lesa, de moment no hi ha cap parlament anglès - de fet, el govern britànic ha dit que en lloc de crear-ne, s'estima més dividir l'Anglaterra en regions i donar una assamblea legislativa a cada regió.

No hi ha cap moviment amb suport popular significatiu que promogui la independència d'Anglaterra del Regne Unit tot i que una part significativa de la població se sent més anglesa que britànica i no posaria impediments a la independència de les altres parts. Arran de la devolució escocesa i gal·lesa, el sentit nacionalista anglès s'està creixent, i existeixen entitats que demanen la restauració d'un parlament anglés, com ara la Campanya per a un Parlament Anglés. Té encara més suport popular la resolució del West Lothian Question: el fet que diputats escocesos i gal·lesos poden votar al parlament britànic sobre qüestions que només afecten Anglaterra.

Divisió administrativa

24. Northamptonshire
25. Cambridgeshire
26. Norfolk
27. Suffolk
28. Essex
29. Hertfordshire
30. Bedfordshire
31. Buckinghamshire
32. Oxfordshire
33. Gloucestershire
34. Bristol
35. Somerset
36. Wiltshire
37. Berkshire
38. Gran Londres
39. Kent
40. East Sussex
41. West Sussex
42. Surrey
43. Hampshire
44. Illa de Wight
45. Dorset
46. Devon
47. Cornwall

Anglaterra

Engeland | Englaland | إنجلترا | Англия | Anglie | Lloegr | England | England | Αγγλία | England | Anglio | Inglaterra | Inglismaa | Englanti | Angleterre | Ingelân | Sasana | Sasainn | Inglaterra - England | אנגליה | Anglia | Inggris | England | Inghilterra | イングランド | ინგლისი | 잉글랜드 | Pow Sows | Anglia | Ingeland | Anglija | England | England | Engeland | England | England | Anglia | Inglaterra | Engalterra | Anglia | Англия | Ingland | England | Anglicko | Anglija | Енглеска | Engêlanê | England | แคว้นอังกฤษ | Англія | Anh | 英格兰 | England