Gourt Home::Gourt :: Aesir
Els Aesir, paraula que ve de l'antic nòrdic (singular Áss, femení Ásynja, femení plural Ásynjur, anglo-saxó Ós, del proto-germànic Ansuz) són la nissaga de déus del panteó nòrdic més importants. Entre els Aesir es troben molts del déus més importants, com són Odin, Frigg, Thor, Baldr o Tyr. L'altra nissaga de déus, els Vanir, també és esmentada als mites nòrdics: els déu Njord i els seus fills, Freyr i Freya, són els déus més destacats d'aquesta nissaga que s'uneixen als Aesir com a hostatges després de la guerra entre els Aesir i els Vanir. S'associa els Vanir amb la fertilitat i l'agricultura, mentre els Aesir són associats amb els poder i la guerra.
Etimologia
Es creu que la paraula áss, derivada del proto-germànic *ansuz, deriva de la forma proto-indoeuropea *ansu-, la qual significa alè o déu, i està relacionada amb la forma sànscrita asura i amb l'avèstica ahura, que mantenen el significat original, encara que en sànscrit asura també pot voler dir 'dimoni'.
El cognat en anglès antic d'áss és ós (déu, divinitat) que encara s'empra en alguns noms i cognoms anglo-saxons com Osgood, Oswin, Osbert, Oswald, Osborn i Osmund (el nom Oscar prové del gaèlic).
L'evemerista Snorri Sturluson va associar els Aesir amb l'àsia, una explicació que es va repetir després al segle XVII per Johannes Schefferus, els qual va sostindre que el mot Aesir es referia a uns "emperadors asiàtics", és a dir, que feia referència al lideratge xamànic hereditari, el qual va sorgir de les estepes eurasiàtiques i va irrompre a Europa en l'antiguitat (compereu amb Traci-cimeris).
Ása és la forma genitiva d'Áss. Aquesta forma apereix sovint com a prefix en els noms alternatius dels déus per indicar la pertinença als Aesir com passa a "ÁsaÞórr" o en el compost de creació recent Ásatrú, una religió neopagana.
Mitologia escandinava
La interacció entre els Aesir i els Vanir és un aspecte interessant de la mitologia escandinava. Mentre altres cultures presenten generacions "velles" i "joves" de déus, tal i com passa en la mitologia grega amb la seva divisió entre titans i els déus de l'Olimp, els Aesir i els Vanir són dos clans divins coetanis. Ambdós clans lluitaren l'una contra l'altra, van tancar un pacte i van intercanviar hostatges (Freyr i Freya són els hostatges més importants mencionats a les fonts). És temptador especular que les interaccions que hi ha entre Aesir i Vanir reflecteixen les interaccions entre els clans germànics de l'època antiga. Segons una altra teoria, el culte als Vanir, als quals se'ls relaciona amb la fertilitat i són relativament pacífics, provenen d'un culte anterior a la invasió indoeuropea i que el conflicte amb els Aesir, d'origen més tardà i de vocació guerrera, podria reflectir un conflicte religiós que hi hagué durant la invasió indoeuropea. No obstant això, hi ha qui diu que hi pot haver un paral·lel entre el conflicte dels romans i els sabins. El prestigiós acadèmic Mircea Eliade va especular que ambdós conflictes són, de fet, dues versions d'un antic mite proto-indoeuropeu que ens parla del conflicte i la integració entre els déus del cel i el poder contra els déus de la terra i a fertilitat, tot i no tenir antecedents històrics creïbles.
La cronologia dels cultes, en aquest últim cas, no estaria representada en els mites. No obstant això, només Odin i Thor són important tant mitològicament com en el culte, l'áss Ullr ens és pràcticament desconegut en el mites però és un déu molt present en la toponimia, especialment a Suècia, on es creu que el seu culte estava molt estès.
Els Aesir són sempre joves gràcies a la ingesta de les pomes d'Iðunn, encara que podien ser assassinats, tal i com es diu a les fonts que tots moriran al Ragnarok.
La runa ansuz
, en futhark nou va rebre el seu nom probablement a partir del Aesir al ser la runa associada a aquest clan diví. El nom només s'ha conservat al poema rúnic islandès com a Óss tot i que es refereix a Odin, associant-lo amb el planeta Júpiter.
Óss er algingautr
Als poemes rúnics noruecs, Óss també té el significat d'estuari mentre en els anglo-saxons una lletra Os té el significat de boca en llatí.
(a) a l'alfabet gòtic és ahsa. El nom comú germànic d'aquesta runa probablement era o ansuz (Déu, un dels Aesir) o ahsam (espiga).
Llista dels Aesir i dels seus hostatges Vanir
- Baldr — déu de la innocència i la bellesagod
- Bragi — l'escald
- Forseti — déu de la justícia
- Freya (hostatge Vanir) — deessa de l'amor, el sexe i la fertilitat
- Freyr (hostatge Vanir) — déu de la fertilitat i l'amor
- Frigg — cap de les deesses, esposa d'Odin
- Heimdall — el vigilant i el guardià
- Hödr — déu cec de la foscor i l'hivern
- Hönir — el déu indecís
- Iðunn — deessa de la joventut, la fertilitat i la mort
- Loki — el mentider (és un gegant que s'inclou dins l'estirp dels Aesir perquè va fer un pact de sang amb Odin)
- Nanna — esposa de Baldr
- Njord (hostatge Vanir) — déu de la marineria i la navegació
- Odin — Cap dels déus, déu de la saviesa i la guerra
- Sif — esposa dels cabells daurats de Thor
- Thor — déu del tro i la batalla
- Týr — déu manc de les batalles i la valentia
- Ullr — el caçador, rastrejador i arquer
- Vali — el venjador
- Vé — germà d'Odin el qual donà al home la facultat de la parla
- Vidar — déu del silenci, el sigil i la revenja
- Vili — germà d'Odin el qual donà als homes els sentits i el pensament
Enllaços externs
Ásové | Aser | Ase | Æsir | Azoj | Æsir | Ases | אייסיר | Æsir | Æsir | アース神族 | Asai | Āsi | Asen | Æser | Æser | Azowie | Aesir | Асы | Asar | Аси
"Aesir"