Àustria

Àustria (en alemany Österreich ) és una república federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Txèquia, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, i al sud amb Eslovènia i Itàlia. És membre de la Unió Europea.

Història

Àustria és dels estats més antics d'Europa i el seu origen és de terra fronterera dels germànics, l'Ostmark.

Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seua dissolució com a país principal d'este conjunt d'estats. La dinastia dels Habsburg residia a Viena i eren nomenats emperadors d'Alemanya. Des del segle XVII la política austríaca es va dirigir més a les terres danubianes que no al nord, amb l'expansió per terres hongareses. Les invasions napoleòniques van dur a terme aquest estat.

Al congrés de Viena de 1815, quan es va refer Europa després de les guerres napoleòniques, va nàixer l'Imperi Austríac que en 1867 es va transformar en l'Imperi Austrohongarès, conjunt multiètnic que va dirigir fins 1916 l'emperador Francesc Josep I, casat amb l'emperadriu Sissi; i de 1916 fins 1918 fou encapçalat per l'emperador Carles I, nebot-nét de Francesc Josep I i casat amb l'emperadriu Zita. En 1908 s'annexionà Bòsnia i Hercegovina i en 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, fet que va donar origen a la Primera Guerra Mundial.

L'Imperi Austrohongarès es va dissoldre en 1918 en perdre la guerra. En aquell any va nàixer la República d'Àustria, que va ser annexionada en 1938 per l'Alemanya de Hitler. En 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Àustria tornà a ser un estat independent. En 1995 va entrar a la Unió Europea després d'un referèndum que va ser favorable a l'adhesió.

Política

Àustria és una república federal i democràtica governada segons una constitució elaborada el 1920 que s'ha anat modificant posteriorment.

El poder executiu és exercit pel president, que s'escolleix per sufragi universal cada sis anys, i pel consell de Ministres que dirigeix un canceller, designat pel president per a un període no superior a quatre anys.

Subdivisió administrativa

Àustria es divideix en nou länder o estats federats:

Català		Alemany
Estat	Capital	Land	Hauptstadt
1 Burgenland	Eisenstadt	Burgenland	Eisenstadt
2 Caríntia	Klagenfurt	Kärnten	Klagenfurt
3 Baixa Àustria	Sankt Pölten	Niederösterreich	Sankt Pölten
4 Alta Àustria	Linz	Oberösterreich	Linz
5 Salzburg (estat)	Salzburg	Salzburg (Land)	Salzburg
6 Estíria	Graz	Steiermark	Graz
7 Tirol	Innsbruck	Tirol	Innsbruck
8 Vorarlberg	Bregenz	Vorarlberg	Bregenz
9 Viena (estat)	Viena	Wien (Land)	Wien

Geografia

La major part del territori d'Àustria es troba dins de la secció oriental dels Alps que arriben a altures de més de 3.000 metres. La població es concentra en les valls dels rius entre els quals destaca el Danubi, que entra a Àustria per Passau, a la frontera amb Alemanya; passant per Linz i Viena, fins a Bratislava, a la frontera amb Eslovàquia. Per la frontera amb Alemanya arriba l'Inn, que passa per Innsbruck, i té com a afluent principal el Salzach, que passa per Salzburg.

El llac Constança és el mes gran del país i forma la frontera occidental amb Alemanya i Suïssa.

Economia

Article principal: Economia d'Àustria

L'economia austríaca està definida pel seu caràcter social de mercat, amb empreses privades i públiques. Les activitats bàsiques s'han nacionalitzat després del final de la Segona Guerra Mundial. Àustria és un dels països més pròspers i desenvolupats d'Europa.

El principal soci comercial del país és Alemanya.

L'euro és la moneda oficial d'Àustria.

Demografia

Àustria té una població total de 8.150.835 habitants (97 hab/km²). Al voltant del 65% de la població és urbana.

El país es composa d'una barreja ètnica variada, llegat dels temps de l'Imperi Austrohongarès, que inclou un important nombre de croats i magiars.

Després del final de la Segona Guerra Mundial, la immigració va tornar a esdevenir important, sobretot amb l'arribada de turcs.

Enllaços externs