Àstat

L'àstat és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és At i el seu nombre atòmic és 85. Aquest element radioactiu es forma de manera natural a partir de la desintegració de l'urani i el tori, i és el més pesat dels halogens.

Característiques principals

Aquest element altament radioactiu, segons es confirma per espectrometria de masses es comporta químicament de manera molt semblant als altres halogens, especialment el iode (probablement s'acumula en la glàndula tiroide com el iode). L'Àstat és probablement més metàl·lic que el iode. Investigadors del Laboratori Nacional Brookhaven han realitzat experiments, en les quals han identificat i mesurat reaccions elementals on hi intervé l'anió Àstatur (At ^-).

La quantitat total d'Àstat en un moment determinat, en tota l'escorça terrestre es creu que és inferior a 30 grams, tenint en compte que aquest element es crea continuament (a partir de l'urani i el tori presents en l'escorça terrestre) i es torna a descomposar en altres elements ràpidament.

Història de l'element

L'Àstat ( del grec astatos que significa "inestable") fou sintetitzat per primera vegada el 1940 per Vall R. Corson, K. R. MacKenzie, i Emilio Segre de la Universitat de Califòrnia, Berkeley per bombardeig d'àtoms de bismut amb partícules alfa.

Ocurrència

L'Àstat es produeix bombardejant bismut amb partícules alfa energètiques per obtenir At-209 i At-211 amb uns períodes de semidesintegració relativament llargs, els quals poden ser llavors separats per destil·lació del bismut escalfant-lo en presència d'aire.

Isòtops

L'Àstat té uns 20 isòtops coneguts, i tots ells són radioactius; l'isòtop de vida més llarga és l'At-210 amb un període de semidesintegració de només 8.3 hores.

Enllaços externs

Elements químics

Gourt Home::Gourt :: Àstat

Característiques principals

Història de l'element

Ocurrència

Isòtops

Enllaços externs