|
|
| General |
| Nom, símbol, nombre | Àstat, At , 85 |
| Sèrie química | Halogens |
| Grup, període, bloc | 17, 6 , p |
| Densitat, duresa Mohs | Sense dades |
| Aparença | Metàl·lic |
| Propietats atòmiques |
| Pes atòmic | * uma |
| Radi mitjà† | Sense dades |
| Radi atòmic calculat | Sense dades |
| Radi covalent | 127 pm |
| Radi de Van der Waals | Sense dades |
| Configuració electrònica | href="http://articles.gourt.com/ca/Xenó">Xe4f14 5d10 6s2 6p5 |
| Estats d'oxidació (òxid) | ±1,3,5,7 (desconegut) |
| Estructura cristal·lina | Sense dades |
| Propietats físiques |
| Estat de la matèria | sòlid |
| Punt de fusió | 575 K |
| Punt d'ebullició | Sense dades |
| Entalpia de vaporització | Sense dades |
| Entalpia de fusió | 114 kJ/mol |
| Pressió de vapor | Sense dades |
| Velocitat del so | Sense dades |
| Informació diversa |
| Electronegativitat | 2,2 (Pauling) |
| Calor específica | Sense dades |
| Conductivitat elèctrica | Sense dades |
| Conductivitat tèrmica | 1,7 W/(m·K) |
| 1er Potencial d'ionització | 920 kJ/mol (estimada) |
| Isòtops més estables |
|
|
|
L'àstat és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és At i el seu nombre atòmic és 85. Aquest element radioactiu es forma de manera natural a partir de la desintegració de l'urani i el tori, i és el més pesat dels halogens.
Característiques principals
Aquest element altament
radioactiu, segons es confirma per
espectrometria de masses es comporta químicament de manera molt semblant als altres
halogens, especialment el
iode (probablement s'acumula en la glàndula
tiroide com el iode). L'Àstat és probablement més
metàl·lic que el iode. Investigadors del
Laboratori Nacional Brookhaven han realitzat experiments, en les quals han identificat i mesurat reaccions elementals on hi intervé l'
anió Àstatur (At
-).
La quantitat total d'Àstat en un moment determinat, en tota l'escorça terrestre es creu que és inferior a 30 grams, tenint en compte que aquest element es crea continuament (a partir de l'urani i el tori presents en l'escorça terrestre) i es torna a descomposar en altres elements ràpidament.
Història de l'element
L'Àstat ( del
grec astatos que significa "inestable") fou sintetitzat per primera vegada el
1940 per
Vall R. Corson,
K. R. MacKenzie, i
Emilio Segre de la
Universitat de Califòrnia,
Berkeley per bombardeig d'àtoms de
bismut amb
partícules alfa.
Ocurrència
L'Àstat es produeix bombardejant bismut amb partícules alfa energètiques per obtenir At-209 i At-211 amb uns
períodes de semidesintegració relativament llargs, els quals poden ser llavors separats per
destil·lació del bismut escalfant-lo en presència d'
aire.
Isòtops
L'Àstat té uns 20
isòtops coneguts, i tots ells són
radioactius; l'isòtop de vida més llarga és l'At-210 amb un
període de semidesintegració de només 8.3 hores.
Enllaços externs
Elements químics
Astatin | Astat | Astat | Astat | Astatine | Astato | Astato | Astaat | Astatiini | Astate | אסטטין | Astat | Asztácium | Astatino | Astat | Astato | アスタチン | 아스타틴 | Astatas | Astats | Astatium | Astat | Astat | Astat | Astat | Astato | Астат | Astatine | Astát | Astat | Астат | Astat | แอสทาทีน | Астат | 砹